Simulacre Oposicions Llengua Catalana i Literatura #1

**Llegeix atentament el text següent i respon les preguntes que es formulen a continuació.** El català, llengua romànica nascuda a banda i banda dels Pirineus, ha experimentat al llarg de la seva història una evolució fascinant que l'ha portat des de la fragmentació dialectal medieval fins a la codificació normativa del segle XX. La tasca ingent de Pompeu Fabra, continuada per l'Institut d'Estudis Catalans, va dotar la llengua d'unes eines —gramàtica, diccionari, ortografia— que li permetien competir en igualtat de condicions amb les altres llengües de cultura europees. Tanmateix, el segle XXI presenta nous reptes sociolingüístics. La globalització, la immigració i l'hegemonia de l'anglès en determinats àmbits han modificat substancialment el panorama lingüístic català. Si bé l'escolarització en català ha garantit un coneixement passiu generalitzat, les dades d'ús mostren una tendència preocupant: els parlants joves tendeixen a emprar el castellà en contextos informals, relegant el català a àmbits formals o institucionals. Davant aquesta diglòssia funcional, els experts advoquen per polítiques lingüístiques que no es limitin a l'ensenyament, sinó que fomentin l'ús social de la llengua en tots els registres. L'audiovisual en català, la presència a les xarxes socials i la creació de continguts digitals atractius per als joves esdevenen, així, eines imprescindibles per garantir la transmissió intergeneracional de la llengua.

Redacta un text argumentatiu (350-400 paraules) sobre el tema següent: **"L'ensenyament de la literatura a secundària hauria de prioritzar les obres contemporànies per damunt dels clàssics."** En el teu text: - Posiciona't clarament a favor, en contra, o amb matisos - Aporta arguments sòlids amb exemples concrets - Considera i rebat els arguments contraris - Utilitza un registre acadèmic i connectors discursius adequats - Conclou amb una reflexió matisada

**Resposta model (Banda 9-10)** La qüestió de si l'ensenyament de la literatura a secundària hauria de prioritzar les obres contemporànies per damunt dels clàssics suscita un debat viu entre docents i pedagogues. Tot i que comprenc les raons pràctiques que sostenen aquesta proposta, considero que una aproximació equilibrada resulta més enriquidora per a l'alumnat. Els defensors de la literatura contemporània argumenten que textos propers a l'experiència dels joves —tant per l'època com per les temàtiques— afavoreixen la motivació lectora i la identificació emocional. Una novel·la com *Algú que et cuidarà* de Jordi Cabré o la poesia d'Enric Casasses connecta més fàcilment amb els interessos dels adolescents que les *Rondaies mallorquines* o el *Tirant lo Blanc*. A més, la literatura actual reflecteix la diversitat lingüística i cultural del català contemporani, oferint models de llengua vius i dinàmics. Tanmateix, aquest plantejament oblida una funció essencial de l'educació literària: la construcció d'un patrimoni cultural compartit. Els clàssics no són arbitraris; han superat la prova del temps precisament perquè aborden qüestions humanes universals —l'amor, la mort, la justícia, la identitat— amb una profunditat que transcendeix el seu context històric. Privar els alumnes de llegir Verdaguer, Rodoreda o Espriu és negar-los l'accés a una tradició que configura la seva identitat col·lectiva. El fals dilema entre clàssics i contemporanis desatén, a més, les possibilitats de diàleg intertextual. Un professor pot ensenyar *La plaça del Diamant* en relació amb l'autoficció actual, o connectar *Solitud* amb el debat feminista contemporani. Així, els clàssics es reviuen i la literatura contemporània guanya en profunditat referencial. En conclusió, l'ensenyament de la literatura no hauria de triar entre passat i present, sinó teixir un cànon dinàmic on les obres dialoguin entre elles. La prioritat pedagògica no és la cronologia, sinó la capacitat d'obrir finestres cap a altres móns, altres veus, altres temps —siguin del segle XV o del segle XXI. (367 paraules)

**Comenta el fragment següent de "Solitud" de Víctor Català (1905):** «I Mila sentia créixer un desfici que l'esborronava. Era com si el cim d'aquella muntanya l'atragués amb una força misteriosa, com si la natura tota, amb veu imperceptible, li sussurejés: "Vine, vine!", i el seu cor, estranyament disposat a l'abandó, s'inclinés a cedir, a rendir-se i a deixar-se anar seguint aquella crida enigmàtica... Tanmateix, no era pas la mort lo que l'atreïa: era la vida, una vida estranya que ella mai no havia conegut, que entretenia la natura al defora, més enllà dels pobles, dins la misteriosa solitud de les alçades, on tot semblava més pur, més tranquil, més serè...»

1. Context històric: formació de la llengua i cultura catalanes 2. Els primers testimonis escrits: les Homilies d'Organyà (finals s. XII) 3. La poesia trobadoresca: orígens occitans i expansió 4. Principals trobadors catalans: Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona 5. Característiques de la lírica trobadoresca: la fin'amor, els gèneres 6. La cort com a espai de creació: mecenatge i difusió 7. Declivi de la tradició trobadoresca i transició al català literari 8. Aplicacions didàctiques: treballar la lírica medieval a l'aula de secundària

1. Context històric i literari: la cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols 2. Curial e Güelfa: autoria, estructura, temes principals 3. L'humanisme a Curial: influència italiana, realisme psicològic 4. Tirant lo Blanc: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba 5. Innovacions de Tirant: versemblança, erotisme, ironia 6. Recepció crítica: de Cervantes a Vargas Llosa 7. Comparació entre les dues obres: semblances i diferències 8. Aplicacions didàctiques: estratègies per apropar la novel·la medieval als estudiants