T59. T59. La literatura catalana durant el franquisme i la transició. La recuperació de la normalitat.

Desarrollo del tema

# T59. La literatura catalana durant el franquisme i la transició. La recuperació de la normalitat.

## Introducció: El context històric i cultural

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la posterior instauració de la dictadura franquista van representar un trencament dràstic i violent per a la cultura catalana. El règim, fonamentat en un nacionalisme espanyol unitarista i repressor, va suprimir l'Estatut d'Autonomia de 1932 i va prohibir qualsevol manifestació pública de la llengua i la cultura catalanes. Aquesta política de genocidi cultural pretenia eliminar la identitat catalana, considerant-la una amenaça per a la "unidad de destino en lo universal" que pregonava el règim. La repressió va ser sistemàtica: es van prohibir les publicacions en català, es va canviar la toponímia, es va depurar el sistema educatiu d'elements catalanistes i es va perseguir intel·lectuals i escriptors. Molts d'ells van haver d'exiliar-se (Carles Riba, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Pere Calders), mentre que els que es van quedar van patir l'anomenat "exili interior", condemnats al silenci o a una producció literària clandestina i de resistència. Aquesta etapa inicial, coneguda com la llarga nit del franquisme, es va caracteritzar per la desarticulació del sistema literari català: sense editorials, sense revistes, sense premis literaris i sense un públic lector normalitzat. Malgrat tot, la voluntat de supervivència va ser immensa, i a poc a poc, van sorgir escletxes de resistència cultural que acabarien germinant en una lenta però constant recuperació.