Simulacre Oposicions Llengua Catalana i Literatura #2

**Llegeix atentament el text següent i respon les preguntes que es formulen a continuació.** La variació lingüística és un fenomen inevitable en totes les llengües vives. En català, la diversitat dialectal (central, nord-occidental, valencià, balear...) s'ha construït al llarg dels segles i ha esdevingut un patrimoni cultural de primer ordre. Ara bé, quan parlem d'ensenyament de la llengua a l'ESO i al batxillerat, cal trobar un equilibri entre el reconeixement d'aquesta pluralitat i la necessitat d'una norma comuna que garanteixi l'intercomprensió i la cohesió social. En aquest sentit, l'escola té un paper insubstituïble: proporciona un model de llengua formal (oral i escrita) que permet a l'alumnat accedir a textos acadèmics, comunicar-se en contextos institucionals i participar en la vida pública. Tanmateix, aquest model no hauria de convertir-se en una "llengua de vitrines" desconnectada dels usos reals dels parlants. La competència comunicativa s'assoleix quan l'alumnat aprèn a adequar el registre, a comprendre la diversitat de parlars i a valorar la llengua pròpia com un instrument complet per viure i construir futur. Per això, l'educació lingüística del segle XXI ha d'incorporar també els gèneres digitals: missatges breus, fils argumentatius a les xarxes, podcasts, vídeos explicatius... No es tracta només de "portar la llengua a internet", sinó de formar ciutadans crítics capaços d'analitzar discursos, detectar manipulacions i expressar-se amb precisió. En un ecosistema informatiu saturat, la llengua és una eina de pensament.