OPOSGRATISOPOSGRATIST61. El periodisme. Miquel dels Sants Oliver. Gaziel. L’obra de Josep Pla.
El periodisme modern a Catalunya neix a cavall dels segles XIX i XX, en un context de profundes transformacions socials, polítiques i culturals. La Renaixença ja havia posat les bases per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes, però és amb el Modernisme que la premsa esdevé un actor central en la vida pública i un espai clau per a la professionalització de l'escriptor. Publicacions com "L'Avenç", "La Renaixensa" o "Diari Català" van ser pioneres, però va ser la premsa de masses, amb diaris com "La Veu de Catalunya" o "La Publicitat", la que va consolidar un espai per al debat ideològic i la creació literària. Aquesta època veu néixer la figura del periodista intel·lectual, que no només informa, sinó que també opina, influeix i crea un estil propi. Figures com Joan Maragall o Eugeni d'Ors van utilitzar la premsa com a plataforma per difondre les seves idees. La professionalització del periodisme va anar lligada a la modernització de les tècniques d'impressió i distribució, i a l'aparició d'una classe mitjana urbana que consumia informació. En aquest context sorgeixen les tres grans figures que articulen aquest tema: Miquel dels Sants Oliver, representant del periodisme modernista i conservador; Gaziel, el periodista noucentista cosmopolita i director de "La Vanguardia"; i Josep Pla, qui va elevar la crònica periodística a la categoria de gènere literari i es va convertir en el prosista més influent del segle XX. El seu llegat demostra la permeabilitat entre periodisme i literatura en la tradició catalana, una relació que ha enriquit ambdós camps i ha estat fonamental per a la construcció de l'imaginari col·lectiu català.
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, nascut a Campanet (Mallorca), és una de les figures més rellevants del periodisme català de la primeria del segle XX. La seva trajectòria exemplifica la transició del periodisme ideològic del segle XIX al periodisme més professionalitzat del segle XX. Oliver va ser un intel·lectual polifacètic: poeta, historiador, assagista i, sobretot, periodista. Va iniciar la seva carrera a Mallorca, però aviat es va traslladar a Barcelona, on va esdevenir una de les veus més influents del catalanisme conservador. Va ser director de "Diario de Barcelona" i, posteriorment, de "La Veu de Catalunya", l'òrgan de premsa de la Lliga Regionalista. Des d'aquesta posició, va exercir una gran influència en la vida política i cultural del país. El seu periodisme es caracteritza per una prosa culta, un estil elegant i una gran capacitat d'anàlisi. Defensava un catalanisme possibilista, pactista i de dretes, fortament arrelat en la tradició i els valors burgesos. Les seves cròniques polítiques, sovint signades amb pseudònims, són un testimoni de primer ordre de la Catalunya del seu temps. A banda de la seva tasca periodística, és autor d'obres fonamentals per entendre el seu pensament, com "La qüestió catalana" (1907) o "Entre dos expansions" (1906). En la seva obra, Oliver reflexiona sobre la decadència d'Espanya i el paper que Catalunya ha de jugar en la seva modernització. La seva visió, tot i que avui pot ser vista com a conservadora, va ser clau per a la consolidació del catalanisme polític i per a la dignificació del periodisme com a eina d'intervenció pública.
Agustí Calvet i Pascual, conegut pel pseudònim de Gaziel, representa la culminació del periodisme noucentista i l'obertura a una visió més europea i cosmopolita. Nascut a Sant Feliu de Guíxols, es va doctorar en filosofia i va ampliar estudis a París, on va ser testimoni directe de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les seves cròniques des del front per al diari "La Vanguardia", recollides posteriorment a "Diari d'un estudiant a París" (1915), li van donar una enorme popularitat i van revolucionar el gènere de la corresponsalia de guerra. El seu estil era clar, directe i amb una gran capacitat per analitzar els esdeveniments internacionals i explicar-los al gran públic. El 1920 va entrar a la redacció de "La Vanguardia" i el 1933 en va assumir la direcció, càrrec que va ocupar fins a l'inici de la Guerra Civil. Sota la seva direcció, el diari es va modernitzar i es va consolidar com el de més tirada de Catalunya i un dels més importants d'Espanya. Gaziel defensava un periodisme liberal, independent i de qualitat, allunyat del dogmatisme i el partidisme. Va ser un observador crític de la realitat catalana i espanyola, i les seves anàlisis sobre la Segona República i la Guerra Civil, recollides en llibres com "Meditacions en el desert" (1946), són d'una lucidesa extraordinària. Exiliat després de la guerra, va patir un llarg silenci fins que va poder tornar a publicar. La seva obra tardana, de caràcter memorialístic, com "Tots els camins duen a Roma" (1958), reflecteix una visió desencantada i pessimista de la història. Gaziel és un referent del periodisme ètic i de qualitat, i un mestre de la prosa periodística.
Josep Pla i Casadevall és, sense cap mena de dubte, la figura més important de la prosa catalana del segle XX i un cas paradigmàtic de la fusió entre periodisme i literatura. Nascut a Palafrugell, la seva obra és immensa, amb més de 30.000 pàgines publicades a la seva "Obra Completa". Pla va començar la seva carrera com a periodista molt jove, treballant com a corresponsal a diverses capitals europees (París, Berlín, Roma, Londres) per a diaris com "La Publicitat" o "La Veu de Catalunya". Aquesta experiència li va proporcionar un coneixement profund de la política internacional i una visió del món que impregnarà tota la seva obra. L'estil de Pla és inconfusible: una prosa clara, precisa, antirectòrica i basada en l'observació detallada de la realitat. Utilitza un lèxic riquíssim i una sintaxi directa, sovint basada en la frase curta i l'adjectivació precisa. Per a Pla, escriure era, sobretot, "adjectivar bé". El seu mètode es basava en l'observació directa i la conversa, plasmades en dietaris, cròniques de viatge, reportatges, biografies i articles d'opinió. Va transformar gèneres considerats menors, com el dietari o la crònica, en alta literatura. Obres com "El quadern gris", "Viatge a la Catalunya Vella" o els "Homenots" són cims de la literatura catalana. Després de la Guerra Civil, va optar per quedar-se al país i va mantenir una posició complexa i sovint polèmica sota el règim franquista, publicant principalment en castellà durant anys fins que va poder reprendre la publicació en català a la revista "Destino". La seva obra és un fris monumental de la societat catalana i europea del seu temps, i el seu llegat continua sent fonamental per a qualsevol escriptor o periodista en llengua catalana.
El tractament del periodisme a l'aula de Llengua Catalana i Literatura és una eina fonamental per al desenvolupament de la competència comunicativa i el foment de l'esperit crític de l'alumnat, tal com estableix la legislació educativa vigent a Catalunya, principalment el Decret 175/2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica. Aquest decret posa èmfasi en el treball amb una diversitat de gèneres textuals, i els textos periodístics (notícia, crònica, reportatge, article d'opinió) són un recurs de primer ordre. Permeten treballar aspectes clau com la distinció entre informació i opinió, la identificació de la intencionalitat del text, l'anàlisi de les fonts i la detecció de notícies falses (fake news), un aspecte crucial en l'actual context digital. La lectura i anàlisi de textos de figures com Oliver, Gaziel o Pla permet, a més, connectar amb la tradició literària i periodística catalana, entenent com l'estil i l'estructura del text estan al servei d'una finalitat comunicativa concreta. El currículum també promou la producció de textos per part de l'alumnat, i la creació de revistes escolars, blogs o pòdcasts són projectes ideals per aplicar els coneixements adquirits. A través d'aquestes activitats, els estudiants no només milloren la seva expressió escrita i oral, sinó que també desenvolupen la competència digital i aprenen a treballar de manera col·laborativa. L'objectiu final és formar ciutadans competents, capaços de comprendre i analitzar de manera crítica els missatges dels mitjans de comunicació, i de participar de manera informada i responsable en el debat públic. El llegat dels grans periodistes catalans ens ofereix un material excel·lent per assolir aquests objectius pedagògics.