OPOSGRATISOPOSGRATISTema 1. La Constitució Espanyola de 1978
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
La Constitució Espanyola de 1978 representa el fruit del procés de Transició democràtica que va iniciar-se després de la mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre de 1975. Aquest document fonamental va néixer del consens entre les diferents forces polítiques espanyoles amb l'objectiu de crear un marc jurídic que garantís la convivència democràtica.
El procés constituent va començar amb la proclamació del rei Joan Carles I el 22 de novembre de 1975 i va continuar amb el nomenament d'Adolfo Suárez com a president del Govern el juliol de 1976. La Llei per a la Reforma Política, aprovada el desembre de 1976, va permetre el pas del franquisme a la democràcia de forma legal, obrint les portes a les primeres eleccions democràtiques celebrades el 15 de juny de 1977.
L'elaboració del text constitucional va ser obra d'una Comissió Constitucional del Congrés formada per set membres de diferents grups parlamentaris, coneguts com la "Ponència dels Set": Gabriel Cisneros, José Pedro Pérez-Llorca i Miguel Herrero de Miñón (UCD), Miguel Roca i Junyent (CiU), Jordi Solé Tura (PCE), Gregorio Peces-Barba (PSOE) i Manuel Fraga (AP).
La Constitució va ser aprovada per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978, ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978 amb un 87,8% de vots favorables i una participació del 67,1%, sancionada pel rei Joan Carles I el 27 de desembre de 1978, i finalment va entrar en vigor el 29 de desembre de 1978 amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
La Constitució Espanyola consta de 169 articles organitzats en un Títol Preliminar i 10 Títols. També inclou 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.
Les característiques principals de la nostra Constitució són:
El Títol Preliminar (articles 1-9)
L'article 1 estableix que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
L'article 2 reconeix la indisoluble unitat de la Nació espanyola i el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren.
L'article 3 estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat, mentre que les altres llengües espanyoles són també oficials a les respectives Comunitats Autònomes.
L'article 6 defineix els partits polítics com a instrument fonamental per a la participació política.
L'article 9 estableix els principis bàsics de l'ordenament jurídic: legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, irretroactivitat de les disposicions sancionadores, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
Estructura dels Títols
L'article 10 estableix que la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la llei són fonament de l'ordre polític i de la pau social.
Drets fonamentals i llibertats públiques (Secció 1a, articles 15-29)
Aquests drets gaudeixen de la màxima protecció constitucional:
Drets i deures dels ciutadans (Secció 2a, articles 30-38)
Principis rectors de la política social i econòmica (Capítol III, articles 39-52)
Aquests principis orienten l'acció dels poders públics:
L'article 56 estableix que el Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència. Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.
Funcions principals del Rei:
L'article 57 estableix que la Corona d'Espanya és hereditària en els successors de SM Joan Carles I de Borbó, seguint l'ordre de primogenitura i representació.
L'article 66 estableix que les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Les seves funcions són exercir la potestat legislativa de l'Estat, aprovar els Pressupostos Generals i controlar l'acció del Govern.
El Congrés dels Diputats (article 68) es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La circumscripció electoral és la província i s'utilitza el sistema de representació proporcional segons la Llei d'Hondt. El mandat és de 4 anys.
El Senat (article 69) és la Cambra de representació territorial. Cada província està representada per 4 senadors elegits per sufragi universal. Les Comunitats Autònomes designen un senador més un altre per cada milió d'habitants.
L'article 97 estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.
Segons l'article 98, el Govern es compon del President, els Vicepresidents (si n'hi ha), els Ministres i altres membres que estableixi la llei.
L'article 99 regula la investidura del President: és proposat pel Rei i investit pel Congrés dels Diputats. Necessita majoria absoluta en primera votació; si no l'obté, es fa una segona votació 48 hores després on n'hi ha prou amb la majoria simple.
Procediment ordinari (article 167): Per a reformes parcials que no afectin matèries especialment protegides. Requereix l'aprovació per majoria de 3/5 de cada Cambra. Es pot sotmetre a referèndum si ho sol·licita una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres dins dels 15 dies posteriors a l'aprovació.
Procediment agreujat (article 168): S'aplica per a reformes totals o que afectin el Títol Preliminar, la Secció 1a del Capítol II del Títol I (drets fonamentals), o el Títol II (la Corona). Requereix:
La rigidesa del procediment de reforma garanteix l'estabilitat del text constitucional i protegeix especialment els elements essencials del sistema democràtic.