T59: Procediments d'apuntalament de mampares i tamponament de vies d'aigua
Introducció: El control de danys com a darrera defensa estructural
En l'entorn marítim, els accidents són una amenaça constant. Un abordatge, un encallament, una explosió, un dany estructural a causa del mal temps o una fallada de maquinària pot provocar una via d'aigua, que al seu torn compromet la flotabilitat, l'estabilitat i, en última instància, la supervivència del vaixell i de la tripulació. En aquests moments crítics, la capacitat de realitzar un control de danys eficient mitjançant l'apuntalament de mampares i el tamponament de vies d'aigua esdevé la darrera línia de defensa per evitar el naufragi.
Aquest capítol detallarà els procediments, les tècniques i l'equipament necessari per a aquestes operacions d'emergència, subratllant la importància de la formació, la ràpida avaluació i una resposta coordinada. La reglamentació internacional, com el Capítol II-1 del Conveni SOLAS (Safety of Life at Sea), estableix els requisits per a la construcció i compartimentació dels vaixells per garantir la seva integritat estructural i estanca. El control de danys es basa en restaurar o mantenir aquesta integritat.
Principis del Control de Danys
El control de danys és la gestió de les conseqüències d'un dany al vaixell, amb l'objectiu de mantenir-lo a flotació, amb estabilitat i amb els seus sistemes essencials operatius.
1. Compartimentació
El disseny del vaixell es basa en la divisió en compartiments estancs mitjançant mampares i cobertes. Aquesta compartimentació és la primera barrera contra la inundació. En cas de dany, l'aigua s'ha de confinar al menor nombre de compartiments possible.
2. Estabilitat
La capacitat del vaixell per tornar a la seva posició vertical després de ser inclinat. Una via d'aigua introdueix pes en un costat i redueix el francbord, disminuint l'estabilitat i provocant una escora. Un trencament d'una mampara permet l'entrada d'aigua a més compartiments, afectant encara més l'estabilitat.
3. Flotabilitat
La capacitat del vaixell de mantenir-se a flotació. La pèrdua de flotabilitat es produeix quan el pes del vaixell (inclosa l'aigua embarcada) supera la força de flotació.
4. Control de la inundació
Accions per limitar la propagació de l'aigua, reduir el seu volum i, si és possible, expulsar-la del vaixell.
5. Reparacions d'emergència
Accions temporals per restaurar, encara que sigui parcialment, la integritat estructural i estanca del vaixell fins que es pugui realitzar una reparació permanent.
Avaluació de Danys i Resposta Inicial
La rapidesa i precisió en l'avaluació són crucials.
1. Identificació ràpida
- •Font de la via d'aigua: Localitzar exactament d'on prové l'aigua (costat, mampara, coberta, línia de canonada).
- •Extensió del dany: Determinar la mida del forat o l'esquerda, i l'extensió dels danys a l'estructura o sistemes.
- •Velocitat d'entrada: Estimar la quantitat d'aigua que entra i la velocitat d'inundació.
- •Compartiments afectats: Identificar els compartiments que s'estan inundant o que estan en risc.
- •Impacte en l'estabilitat: Observar l'escora, el trim i els moviments del vaixell.
2. Activació de l'equip de control de danys
- •Quadre d'Obligacions (Muster List): El personal assignat als equips de control de danys es dirigeix immediatament a les seves estacions.
- •Equipament: Portar l'equipament de control de danys (fustes, martells, material de tamponament, EPI).
3. Localització i aïllament
- •Tancar portes estances: Tancar immediatament totes les portes i escotilles estances dels compartiments afectats o adjacents.
- •Aïllar canonades: Tancar vàlvules de canonades que puguin estar trencades o que travessin la zona danyada.
- •Desenergitzar sistemes elèctrics: Desconnectar l'electricitat en les zones inundades per evitar electrocució i curts circuits.
4. Comunicació
- •Informar el pont: Mantenir el pont informat de la situació, les avaluacions i les accions preses, incloent escora, trim, profunditat de l'aigua, compartiments inundats.
Procediments de Tamponament de Vies d'Aigua
L'objectiu és reduir o aturar l'entrada d'aigua al vaixell.
1. Equipament
- •Cuñas de fusta: De fusta tova, de diferents mides i formes, per segellar forats i esquerdes.
- •Material de segellament: Matalassos de goma, lones, peces de fusta, segelladors ràpids (ciments d'enduriment ràpid).
- •Eines: Martells, serres, grapes, tornavisos, claus angleses.
- •Bombes d'emergència: Bombes portàtils submergibles, bombes de baldeig.
2. Tècniques de tamponament
- •Per forats petits (fins a 50mm):
- •Introduir una cunya de fusta, prèviament preparada, en el forat i martellejar-la amb cura per segellar. Tallar la part sobrant.
- •Assegurar-se que la cunya no s'introdueix excessivament per no danyar l'estructura del vaixell.
- •Per esquerdes i forats grans:
- •Parches de goma/fusta: Col·locar un matalàs de goma o un tros de fusta sobre el forat i subjectar-lo amb puntals (shoring) des de l'interior. La pressió de l'aigua ajudarà a mantenir-lo al seu lloc.
- •Lones: Per a esquerdes llargues, utilitzar una lona enrotllada per tamponar el forat, amb fustes i puntals.
- •Caixes de tamponament: Construir una caixa de fusta per cobrir el forat i segellar-la amb material de segellament, fixant-la amb puntals.
- •Tamponament amb perns: En algunes estructures accessibles, es poden utilitzar perns amb plaques metàl·liques i juntes de goma per tancar forats.
- •Fuites en canonades:
- •Aïllar: Tancar les vàlvules abans i després de la secció danyada.
- •Reparació temporal: Utilitzar abraçadores, brides, o embolicar la fuga amb goma i filferro per comprimir.
- •Tamponament des de l'exterior (si és possible i segur):
- •Utilitzar veles o lones grans que es passen per sota del casc des de proa o popa, i es fixen per la coberta. La pressió hidrostàtica de l'aigua ajuda a segellar la via. Aquesta tècnica és d'alt risc i només es realitza amb aigua tranquil·la i personal molt entrenat.
3. Drenatge de l'aigua
- •Bombes de sentina: Utilitzar les bombes de sentina del vaixell a la seva màxima capacitat.
- •Bombes portàtils: Desplegar i utilitzar bombes submergibles o de baldeig d'emergència per extreure l'aigua dels compartiments inundats.
- •Control de l'aigua: Prioritzar el drenatge dels compartiments que afecten més l'estabilitat o que estan per sota de la línia de flotació.
Procediments d'Apuntalament de Mampares (Shoring Bulkheads)
L'apuntalament és el reforç temporal d'una estructura danyada (mampara, coberta, casc) per distribuir la pressió i evitar un major col·lapse.
1. Objectiu
- •Contrarrestar la pressió hidrostàtica de l'aigua que actua sobre una mampara o una coberta danyada.
- •Reforçar una estructura que ha perdut la seva integritat o ha estat afeblida.
2. Components de l'apuntalament
- •Puntals (shores): Peces de fusta (avet, pi) de secció quadrada o rectangular, o puntals metàl·lics telescòpics, que es tallen o ajusten a la longitud adequada.
- •Caps (wedges): Cuñas de fusta d'entre 20 i 30 cm de llarg, que s'utilitzen per ajustar la tensió del puntal un cop col·locat.
- •Plats (strongbacks/sholes): Peces de fusta planes (o plaques metàl·liques) que es col·loquen contra la mampara danyada per distribuir la força del puntal sobre una àrea més gran i evitar que el puntal perfori la mampara. També s'utilitzen al final del puntal, a terra, per distribuir la càrrega.
3. Tècniques d'apuntalament
- •Apuntalament directe/perpendicular: El mètode més senzill. Un puntal es col·loca directament contra el plat a la mampara danyada i l'altre extrem s'assenta sobre una estructura rígida (coberta, costella, mampara adjacent) i es tensa amb cuñas.
- •Apuntalament diagonal: Quan un puntal perpendicular no és factible. Es col·loca en angle, distribuïnt la força en una direcció lateral.
- •Apuntalaments en creu: Per a grans àrees o quan cal reforçar la mampara en més d'una direcció. Utilitza múltiples puntals en diferents angles.
- •Construcció: Mesurar amb precisió la longitud necessària del puntal, tallar-lo i col·locar-lo amb la mínima inclinació possible respecte a la perpendicular. Inserir les cuñas per tensar el puntal.
- •Càlcul de forces: L'equip de control de danys ha de tenir una comprensió bàsica de la distribució de la pressió hidrostàtica i la capacitat dels materials per contrarestar-la.
4. Seguretat en l'apuntalament
- •Il·luminació adequada: Treballar amb bona visibilitat.
- •EPI: Ús obligatori de casc, guants, sabates de seguretat.
- •Vigilància: Monitoritzar constantment la mampara durant l'apuntalament per detectar deformacions o moviments.
- •No sobreesforçar: Aplicar la tensió justa per reforçar, sense danyar estructures no afectades.
Control de l'Estabilitat i la Flotabilitat
Les accions de tamponament i apuntalament van de la mà amb la gestió de l'estabilitat.
1. Monitorització contínua
- •Calat i escora: Utilitzar els sensors de calat i els inclinòmetres del vaixell per avaluar l'impacte de la inundació i l'eficàcia de les contramesures.
- •Mapes de control de danys: Localitzar els compartiments inundats al mapa del vaixell.
2. Gestió de líquids
- •Transferència de líquids: Si és necessari i possible, transferir aigua (lastre) o combustible entre tancs per corregir l'escora o el canvi de trim provocats per la inundació. Aquesta és una operació delicada que requereix coneixement i càlculs.
- •Contrainundació: En vaixells de guerra, es poden inundar compartiments oposats per recuperar l'estabilitat. Aquesta pràctica és molt rara i gairebé mai aplicable en vaixells mercants.
3. Càlculs d'estabilitat de danys
- •Els manuals de control de danys del vaixell o els programes informàtics de càrrega i estabilitat proporcionen eines per estimar l'estabilitat del vaixell amb compartiments inundats i planificar accions correctives.
Organització del Control de Danys i Formació
La clau de l'èxit en el control de danys és una tripulació ben organitzada, equipada i entrenada.
1. Equips de control de danys
- •Quadre d'Obligacions (Muster List): Defineix els equips de control de danys, els seus líders, membres, equipament i àrees de responsabilitat.
- •Líder d'equip: Responsable de l'execució de les tasques, la seguretat del seu equip i la comunicació amb l'oficial de control de danys o el pont.
2. Estacions de control de danys
- •Llocs designats per a la coordinació de les operacions, amb accés als mapes de control de danys, sistemes de comunicació i equips.
3. Equipament de control de danys
- •Kit estandarditzat que inclou fustes, martells, material de segellament (gomes, lones), bombes portàtils, torxes, eines diverses. Ha d'estar fàcilment accessible i ben organitzat.
4. Formació STCW
- •Cursos de seguretat: Tota la tripulació rep formació en aspectes de control de danys com a part dels cursos de seguretat bàsica.
- •Formació especialitzada: Els oficials i el personal clau reben formació més avançada en control de danys.
- •Familiarització: Coneixement de la construcció del vaixell, la ubicació dels sistemes i l'equipament.
5. Simulacres regulars
- •Practicar els procediments d'apuntalament, tamponament, drenatge i gestió de bombes en diferents escenaris de danys. Aquests simulacres són vitals per a la coordinació i l'eficiència.
Comunicació i Coordinació
- •Amb el pont: Informar de forma contínua i precisa de la situació, la progressió de l'aigua, les accions preses i les necessitats.
- •Amb el MRCC: Si el dany és greu i es necessita assistència externa, el pont haurà de comunicar-se amb el Centre de Coordinació de Salvament Marítim.
Conclusió
Els procediments d'apuntalament de mampares i tamponament de vies d'aigua són habilitats de supervivència crucials en el medi marítim. Requereixen no només un coneixement teòric sòlid de la construcció naval, l'estabilitat i la hidrostàtica, sinó, sobretot, una gran habilitat pràctica, calma sota pressió i una coordinació d'equip impecable. La formació contínua, els simulacres regulars i la disponibilitat d'equips adequats són fonamentals per transformar una situació d'emergència potencialment catastròfica en un incident controlable, salvant vides i vaixells de les forces implacables del mar.
OPOSGRATIS