Descripció, Operació i Manteniment de Generadors de Vapor
1. Introducció i aplicacions a bord
Els generadors de vapor (calderes) a bord produeixen vapor per a serveis com:
- •Escalfament de fuel i olis (tracing i escalfadors)
- •Calefacció i ACS (hoteleria)
- •Neteja i desgreixat (steam cleaning)
- •Processos en vaixells especials (petroliers, químics)
- •Turbines auxiliars i sistemes de dessalinització (en alguns dissenys)
- •Recuperació de calor d’escapament (economitzador/WHR)
En vaixells moderns, sovint conviuen: caldera auxiliar (cremador propi), economitzador al col·lector d’escapament del motor principal (caldera de recuperació), i sistemes de condensat/alimentació.
2. Tipus principals de calderes
2.1. Calderes pirotubulars (fire-tube)
Principi: els gasos calents de combustió circulen per tubs (fums), i l’aigua envolta els tubs.
Avantatges:
- •Construcció robusta i simple
- •Bona inèrcia tèrmica
- •Manteniment relativament senzill
Limitacions:
- •Pressions i capacitats moderades
- •Resposta més lenta a canvis de càrrega
Aplicació típica: caldera auxiliar de serveis.
2.2. Calderes aquotubulars (water-tube)
Principi: l’aigua circula per dins dels tubs; els gasos calents passen per fora.
Avantatges:
- •Permeten pressions més elevades
- •Resposta ràpida a canvis de càrrega
- •Menor massa d’aigua (menys energia acumulada)
Limitacions:
- •Més sensibles a qualitat d’aigua i incrustacions
- •Manteniment i inspecció més exigents
2.3. Calderes de recuperació i economitzadors (WHR)
Economitzador d’escapament: intercanviador que recupera calor dels gasos d’escapament del motor principal per generar vapor.
Riscos/precaucions:
- •Sutge i incrustacions (fouling) → pèrdua d’eficiència
- •Risc d’incendi de sutge (soot fire)
- •Corrosió per condensació àcida en operació a baixa càrrega
3. Components principals
- •Cremador (burner): atomització del fuel (pressió, vapor o aire), control flama, vàlvules de seguretat.
- •Cambra de combustió i tubs: zona d’intercanvi de calor.
- •Tambor (steam drum) / cos de caldera: separació vapor-aigua.
- •Vàlvules de seguretat: protecció contra sobrepressió; timbrades i precintades.
- •Indicadors i controls de nivell: vidre de nivell, sondes, alarmes alt/baix nivell.
- •Pressòstats i transmissors: control de pressió, tall per alta pressió.
- •Bombes d’alimentació: aporten aigua a caldera; sovint amb recirculació.
- •Desairejador (si existeix): redueix O₂ dissolt.
- •Purgues:
- •Purga de fons (bottom blowdown): elimina llots i sòlids.
- •Purga contínua/superficial: controla TDS i escumes.
- •Sistema de condensat: tanc de condensat, retorn, filtres.
4. Operació: posada en marxa i servei
4.1. Verificacions prèvies
- •Nivell d’aigua correcte i funcionament d’indicadors.
- •Vàlvules en posició: vapor principal, purgues, alimentació.
- •Combustible disponible i escalfat a viscositat adequada.
- •Ventilació del forn i prova de seguretats del cremador.
4.2. Engegada
- •Pre-ventilació (purga de forn) per eliminar gasos.
- •Encesa pilot i detecció de flama.
- •Encesa principal i rampa de càrrega gradual.
- •Control de pressió amb pressòstat o controlador PID; evitar rampes brusques.
4.3. Funcionament en règim
- •Mantenir pressió estable segons demanda.
- •Controlar nivell d’aigua (risc crític):
- •Nivell massa baix → sobreescalfament de tubs i risc de ruptura.
- •Nivell massa alt → arrossegament d’aigua amb el vapor (wet steam).
- •Verificar qualitat de vapor (separació) i retorn de condensat.
4.4. Aturada
- •Reduir càrrega, parar cremador, mantenir circulació si cal.
- •Despressuritzar segons procediment.
- •Si aturada llarga: protecció anticorrosiva (wet lay-up / dry lay-up).
5. Tractament d’aigua de caldera
La qualitat d’aigua és determinant per evitar:
- •Incrustacions (CaCO₃, sals) → sobreescalfament local.
- •Corrosió per oxigen i CO₂.
- •Escumes i arrossegament.
Paràmetres típics a controlar: pH, alcalinitat, duresa, TDS, fosfats, oxigen dissolt, conductivitat.
Tractaments habituals:
- •Fosfatació: segrest de duresa i formació de llots fàcilment purgables.
- •Oxygen scavenger: (ex. sulfits) per eliminar oxigen residual.
- •Control d’alcalinitat/pH: per reduir corrosió.
- •Ús d’aigua destil·lada o dessalada com a base, amb dosificació química.
Purgues: eina de control de sòlids i llots; s’han de fer segons anàlisi.
6. Manteniment preventiu
- •Inspeccions diàries: nivell, pressió, flama, fuites, sorolls.
- •Prova periòdica d’alarmes i tall de baix nivell.
- •Neteja de cremador: toveres, filtres, atomitzador.
- •Neteja de tubs de fums i cambra; control de sutge.
- •Revisió de bombes d’alimentació, vàlvules i actuadors.
- •Verificació de vàlvules de seguretat (segons programa i requisits de classe).
- •Inspeccions internes en parades programades: corrosió, incrustació, estat de refractari.
7. Avaries típiques i diagnosi
- •Pressió baixa: demanda alta, cremador subdimensionat, fuel fred, mala combustió.
- •Pressió alta: control defectuós, vàlvula de regulació tancada, fallada pressòstat.
- •Arrastre d’aigua: nivell alt, TDS elevat, manca de purga, separador deficient.
- •Corrosió: O₂ dissolt, pH incorrecte, parades sense preservació.
- •Incendi de sutge en economitzador: acumulació de sutge + temperatura elevada.
8. Seguretat i normativa
- •Seguir procediments del SGS (ISM) i requisits de classe.
- •Mantenir dispositius de seguretat operatius: vàlvules de seguretat, tall per flama, tall per altíssima pressió, tall per baix nivell.
- •Permisos de treball i control d’energia (LOTO) en manteniments.