OPOSGRATIS

Temario · Matemàtiques

T14. Determinants. Propietats i aplicacions

Dificultad: Intermedio→ Ver hub de Matemàtiques

📋 RESUM: Determinants • **Definició axiomàtica:** Funció multilineal per files, alternada, amb det(I) = 1 • **Fórmula:** $\det(A) = \sum_{\sigma \in S_n} \text{sgn}(\sigma) \prod_i a_{i,\sigma(i)}$ • **Propietats clau:** $\det(A^T) = \det(A)$, $\det(AB) = \det(A)\det(B)$, $\det(\lambda A) = \lambda^n \det(A)$ • **Operacions elementals:** Intercanvi → canvi signe, escalar fila → multiplica det, suma files → no canvia • **Càlcul:** Escalonament (Gauss) o desenvolupament per adjunts (Laplace) • **Invertibilitat:** $A$ invertible ⟺ $\det(A) \neq 0$ • **Matriu adjunta:** $A \cdot \text{adj}(A) = \det(A) \cdot I$, per tant $A^{-1} = \frac{1}{\det(A)}\text{adj}(A)$ • **Regla de Cramer:** $x_j = \det(A_j)/\det(A)$ • **Geometria:** $|\det|$ = factor d'escala de volum, signe = orientació • **Autovalors:** $\det(A) = \prod \lambda_i$

Desarrollo del tema

# DETERMINANTS. PROPIETATS I APLICACIONS

## 1. Introducció

El **determinant** és una funció que assigna un escalar a cada matriu quadrada, codificant informació essencial sobre invertibilitat, volum i orientació. Va ser introduït per **Leibniz** (1693) i sistematitzat per **Cramer**, **Vandermonde** i especialment **Cauchy** al segle XIX.

## 2. Definició Axiomàtica

El **determinant** és l'única funció $\det: \mathcal{M}_n(K) \to K$ que satisfà:

**(D1) Multilinealitat per files:** $\det$ és lineal en cada fila quan les altres es mantenen fixes: $$\det\begin{pmatrix} \vdots \\ \lambda F_i + \mu F'_i \\ \vdots \end{pmatrix} = \lambda \det\begin{pmatrix} \vdots \\ F_i \\ \vdots \end{pmatrix} + \mu \det\begin{pmatrix} \vdots \\ F'_i \\ \vdots \end{pmatrix}$$

**(D2) Alternada:** Si dues files són iguals, el determinant és zero.

**(D3) Normalització:** $\det(I_n) = 1$

De (D1) i (D2) es dedueix que intercanviar dues files canvia el signe del determinant.

## 3. Definició per Permutacions

Per a $A = (a_{ij}) \in \mathcal{M}_n(K)$:

$$\det(A) = \sum_{\sigma \in S_n} \text{sgn}(\sigma) \prod_{i=1}^{n} a_{i,\sigma(i)}$$

on: - $S_n$ és el grup de permutacions de $\{1, 2, \ldots, n\}$ ($n!$ elements) - $\text{sgn}(\sigma) = (-1)^{\text{inv}(\sigma)}$ és la **signatura** (inversions de $\sigma$)

### Casos particulars

**Ordre 2:** $$\det\begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix} = ad - bc$$

**Ordre 3 (regla de Sarrus):** $$\det\begin{pmatrix} a & b & c \\ d & e & f \\ g & h & i \end{pmatrix} = aei + bfg + cdh - ceg - bdi - afh$$

## 4. Propietats Fonamentals

### Efecte de les operacions elementals

1. **Intercanvi de files:** $\det(A') = -\det(A)$ 2. **Multiplicar fila per $\lambda$:** $\det(A') = \lambda \det(A)$ 3. **Sumar múltiple d'una fila a una altra:** $\det(A') = \det(A)$

### Propietats generals

**P1. Transposada:** $\det(A^T) = \det(A)$

**P2. Producte:** $\det(AB) = \det(A) \cdot \det(B)$

**P3. Inversa:** $\det(A^{-1}) = \frac{1}{\det(A)}$ (si $A$ és invertible)

**P4. Escalar:** $\det(\lambda A) = \lambda^n \det(A)$ (per $A \in \mathcal{M}_n$)

**P5. Matriu triangular:** $\det(A) = \prod_{i=1}^n a_{ii}$ (producte dels elements diagonals)

**P6.** $\det(A) \neq 0 \Leftrightarrow A$ és invertible

## 5. Càlcul de Determinants

### 5.1 Mètode d'escalonament (Gauss)

Reduir a forma triangular usant operacions elementals, comptant els canvis de signe.

**Exemple:** Calcular $\det\begin{pmatrix} 2 & 1 & 3 \\ 4 & -1 & 2 \\ 1 & 0 & 1 \end{pmatrix}$

Escalonem: - $F_2 \to F_2 - 2F_1$: $\begin{pmatrix} 2 & 1 & 3 \\ 0 & -3 & -4 \\ 1 & 0 & 1 \end{pmatrix}$ - $F_3 \to 2F_3 - F_1$: $\begin{pmatrix} 2 & 1 & 3 \\ 0 & -3 & -4 \\ 0 & -1 & -1 \end{pmatrix}$ (multipliquem $F_3$ per 2, factor 2) - ...fins triangular, multiplicar diagonal i dividir pels factors introduïts.

### 5.2 Desenvolupament per adjunts (Laplace)

**Menor $M_{ij}$:** Determinant de la submatriu $(n-1) \times (n-1)$ obtinguda eliminant fila $i$ i columna $j$.

**Adjunt (cofactor):** $A_{ij} = (-1)^{i+j} M_{ij}$

**Desenvolupament per la fila $i$:** $$\det(A) = \sum_{j=1}^{n} a_{ij} A_{ij} = \sum_{j=1}^{n} (-1)^{i+j} a_{ij} M_{ij}$$

**Desenvolupament per la columna $j$:** $$\det(A) = \sum_{i=1}^{n} a_{ij} A_{ij}$$

**Estratègia:** Escollir la fila o columna amb més zeros.

## 6. Matriu Adjunta (de Cofactors)

La **matriu adjunta** (o matriu de cofactors transposada) de $A$ és: $$\text{adj}(A) = (A_{ji})_{i,j} = \begin{pmatrix} A_{11} & A_{21} & \cdots & A_{n1} \\ A_{12} & A_{22} & \cdots & A_{n2} \\ \vdots & \vdots & \ddots & \vdots \\ A_{1n} & A_{2n} & \cdots & A_{nn} \end{pmatrix}$$

**Propietat fonamental:** $$A \cdot \text{adj}(A) = \text{adj}(A) \cdot A = \det(A) \cdot I_n$$

**Fórmula de la inversa:** $$A^{-1} = \frac{1}{\det(A)} \text{adj}(A)$$

## 7. Aplicacions dels Determinants

### 7.1 Regla de Cramer

Per al sistema $Ax = b$ amb $A$ invertible ($\det(A) \neq 0$): $$x_j = \frac{\det(A_j)}{\det(A)}$$

on $A_j$ és la matriu $A$ amb la columna $j$ substituïda per $b$.

**Exemple:** Sistema $\begin{cases} 2x + y = 5 \\ x - y = 1 \end{cases}$

$\det(A) = \begin{vmatrix} 2 & 1 \\ 1 & -1 \end{vmatrix} = -3$

$x = \frac{\begin{vmatrix} 5 & 1 \\ 1 & -1 \end{vmatrix}}{-3} = \frac{-6}{-3} = 2$, $y = \frac{\begin{vmatrix} 2 & 5 \\ 1 & 1 \end{vmatrix}}{-3} = \frac{-3}{-3} = 1$

### 7.2 Càlcul del rang

$\text{rang}(A) = r$ si i només si: - Existeix un menor $r \times r$ amb determinant no nul - Tots els menors de mida $(r+1) \times (r+1)$ tenen determinant zero

### 7.3 Àrea i volum

**Àrea del paral·lelogram** en $\mathbb{R}^2$ determinat per vectors $\vec{u} = (u_1, u_2)$ i $\vec{v} = (v_1, v_2)$: $$\text{Àrea} = \left| \det\begin{pmatrix} u_1 & v_1 \\ u_2 & v_2 \end{pmatrix} \right| = |u_1 v_2 - u_2 v_1|$$

**Volum del paral·lelepípede** en $\mathbb{R}^3$: $$\text{Volum} = |\det(\vec{u}, \vec{v}, \vec{w})|$$

### 7.4 Producte vectorial

En $\mathbb{R}^3$, el **producte vectorial** es calcula simbòlicament: $$\vec{u} \times \vec{v} = \det\begin{pmatrix} \vec{i} & \vec{j} & \vec{k} \\ u_1 & u_2 & u_3 \\ v_1 & v_2 & v_3 \end{pmatrix}$$

### 7.5 Equació del pla

El pla que passa per $P_0 = (x_0, y_0, z_0)$ i conté els vectors $\vec{u}$ i $\vec{v}$: $$\det\begin{pmatrix} x - x_0 & y - y_0 & z - z_0 \\ u_1 & u_2 & u_3 \\ v_1 & v_2 & v_3 \end{pmatrix} = 0$$

## 8. Determinants Especials

### 8.1 Determinant de Vandermonde

$$V_n = \det\begin{pmatrix} 1 & x_1 & x_1^2 & \cdots & x_1^{n-1} \\ 1 & x_2 & x_2^2 & \cdots & x_2^{n-1} \\ \vdots & \vdots & \vdots & \ddots & \vdots \\ 1 & x_n & x_n^2 & \cdots & x_n^{n-1} \end{pmatrix} = \prod_{1 \leq i < j \leq n} (x_j - x_i)$$

**Aplicació:** $V_n \neq 0$ si i només si els $x_i$ són tots diferents (interpolació polinòmica).

### 8.2 Determinant de matriu per blocs

Si $A$ és quadrada i $M = \begin{pmatrix} A & B \\ O & D \end{pmatrix}$: $$\det(M) = \det(A) \cdot \det(D)$$

(O és matriu de zeros; D quadrada)

### 8.3 Determinant circulant

Matriu circulant amb primera fila $(c_0, c_1, \ldots, c_{n-1})$: $$\det(C) = \prod_{j=0}^{n-1} \left( \sum_{k=0}^{n-1} c_k \omega^{jk} \right)$$ on $\omega = e^{2\pi i/n}$ és una arrel $n$-èsima primitiva de la unitat.

## 9. Relació amb Autovalors

Si $\lambda_1, \ldots, \lambda_n$ són els autovalors de $A$ (comptant multiplicitat): $$\det(A) = \prod_{i=1}^{n} \lambda_i$$

Això connecta determinants amb teoria espectral.

## 10. Interpretació Geomètrica

Per a una aplicació lineal $T: \mathbb{R}^n \to \mathbb{R}^n$ amb matriu $A$:

- $|\det(A)|$ = factor d'escala del volum (àrea en 2D) - $\text{sgn}(\det(A))$ = conservació (+) o inversió (-) de l'orientació

**Exemple:** $\det(R_\theta) = 1$ (rotació preserva àrea i orientació), $\det(S) = -1$ per a reflexió (inverteix orientació).

## 11. Aplicacions Didàctiques

### 11.1 Batxillerat

- **Regla de Sarrus:** Mnemotècnica visual per a determinants 3×3 - **Cramer:** Resolució de sistemes 2×2 i 3×3 - **Geometria:** Àrea de triangles, colinealitat de punts

### 11.2 Universitat

- **Definició formal:** Permutacions i signatura - **Propietats abstractes:** Multilinealitat, caràcter alternat - **Connexions:** Autovalors, formes diferencials (jacobià)

## 12. Conclusions

El determinant és un invariant escalar fonamental de les matrius quadrades. Caracteritza la invertibilitat, mesura volums i orientacions, i connecta àlgebra lineal amb geometria. Els mètodes de càlcul (escalonament, Laplace) permeten abordar determinants de qualsevol ordre.

Estudia este tema con OPOSGRATIS

Has leído el desarrollo del tema. Para consolidar tu aprendizaje, estudia las flashcards asociadas con repetición espaciada (algoritmo SM-2), realiza simulacros de examen, y practica el supuesto práctico. Todo gratis y sin registro previo.

Explora més oposicions