El tema descriu una metodologia sistemàtica per diagnosticar sistemes pneumàtics a bord: recollida de símptomes, revisió de documentació i PMS, aplicació de LOTO, inspecció sensorial i mesures instrumentals (pressió, temperatura, qualitat de l’aire segons ISO 8573-1). Es detallen eines com manòmetres, detectors ultrasònics de fuites i analitzadors de punt de rosada, i es presenten procediments per identificar falles habituals (caigudes de pressió, consum elevat, contaminació d’aigua/oli, actuadors lents) amb aïllament per trams i proves sobre compressors, FRL, vàlvules i cilindres. S’incideix en el registre documental i el marc normatiu (SOLAS, ISM i societats de classificació) com a suport de la seguretat i la traçabilitat.
Estructura del tema
Metodologia de diagnòstic pneumàtic
Avaries comunes en sistemes pneumàtics
Instruments i tècniques de diagnòstic
Desarrollo del tema
## TEMA T9: Procediments en l’establiment de diagnòstics dels sistemes pneumàtics
### 1. Objectiu i abast del diagnòstic a bord
Els sistemes pneumàtics d’un vaixell (aire de servei, aire d’instrumentació i, sovint, aire d’arrencada de motors a alta pressió) tenen una funció crítica: aportar energia i control a actuadors i equips auxiliars. Un diagnòstic correcte persegueix tres objectius principals: (1) restaurar la funcionalitat amb seguretat, (2) identificar la **causa arrel** per evitar recurrències i (3) deixar evidència documental (traçabilitat) en el PMS (Planned Maintenance System) i al llibre de màquines.
A nivell normatiu i de bones pràctiques, el diagnòstic s’emmarca en:
* **SOLAS** (quan el sistema afecta elements de seguretat: tancaments ràpids de combustible, portes estancs, alarmes i equips essencials).
* **ISM Code** (exigeix procediments, manteniment planificat, formació i registres auditables).
* **Societats de classificació** (DNV, Lloyd’s, ABS, etc.), que defineixen requisits de capacitat, redundància i inspeccions de receptors a pressió i sistemes d’aire d’arrencada.
* **ISO 8573-1** (qualitat de l’aire comprimit: partícules, aigua—punt de rosada— i oli), especialment rellevant per a aire d’instrumentació.
### 2. Enfoc metodològic: diagnòstic sistemàtic
Un procediment eficaç combina inspecció sensorial, mesura instrumental i aïllament lògic del problema. Una seqüència recomanable és:
1. **Recollida d’informació i símptomes**: alarmes, caigudes de pressió, actuadors lents, consum d’aire elevat, arrencades freqüents de compressors, presència d’aigua a purgues, etc.
2. **Revisió documental**: P&ID/planols, manual del fabricant, llistat de punts de prova, ajustos de vàlvules de seguretat, històric de manteniment i últims canvis de filtres o oli.
3. **Avaluació de risc i LOTO**: despressurització i bloqueig si es treballa en conduccions o receptors. A pneumàtica, el risc de projecció de parts i l’efecte “fuet” de mànegues és crític.
4. **Inspecció sensorial** (visual/auditiva): localització ràpida de fuites i anomalies evidents.
5. **Mesures** (pressió, cabal aproximat, temperatura, punt de rosada, qualitat): comparar amb valors base.
6. **Aïllament del defecte**: seccionar xarxes, provar components individualment, confirmar hipòtesis.
7. **Acció correctiva + verificació**: provar el sistema en condicions reals i deixar registre.
### 3. Inspecció sensorial: què buscar i com interpretar-ho
**Inspecció visual**:
* Racors i unions amb senyals d’oli/condensat (indicadors de fuita o arrastre).
* Conductes fregats o vibracions que hagin danyat mànegues.
* FRL: indicadors de colmatació de filtre, boles d’aigua al vas, nivell d’oli del lubricador (si n’hi ha).
* Calderins/receptors: corrosió, purgues obturades, presència d’aigua recurrent.
**Inspecció auditiva**:
* Xiulet/siseig continu: fuita externa.
* Bufat per escape d’una vàlvula distribuidora en repòs: possible **fuita interna** (carret o juntes desgastades).
* Copeteig o soroll metàl·lic al compresor: vàlvules de làmines, bieles/rodaments, desalineació.
**Inspecció tàctil (amb precaució)**:
* Temperatures anòmales a etapes de compressió (excés de T de descàrrega pot indicar vàlvules defectuoses o refrigeració insuficient).
* Vibracions inusuals.
### 4. Eines i instrumentació de diagnòstic
**Manòmetres (analògics i digitals)**: imprescindibles per mesurar pressió a sortida de compresor, abans/després de filtres i reguladors, i a la línia d’actuació. En aire d’instrumentació és habitual treballar a 6–8 bar; aire de servei, 7–10 bar; aire d’arrencada pot estar al voltant de 30 bar (segons vaixell).
**Detector ultrasònic de fuites**: molt eficient a sala de màquines, on el soroll ambiental dificulta l’audició. Permet quantificar i prioritzar fuites.
**Analitzador de qualitat d’aire (ISO 8573-1)**:
* **Punt de rosada a pressió (PDP)**: per instrumentació, un PDP baix (p. ex. -20 °C a -40 °C segons exigència) evita condensació i congelació.
* **Oli (aerosol/vapor)**: excés d’oli danya vàlvules i actuadors; pot venir d’arrastre del compresor.
* **Partícules**: la colmatació i l’erosió de carrets augmenten.
**Termometria i vibrometria** (compresors): tendències de temperatura i vibració serveixen per manteniment predictiu.
### 5. Diagnòstic de components principals
#### 5.1. Compresors i tractament d’aire
**Símptomes típics**: temps de càrrega del calderí més llarg, temperatura de descàrrega alta, presència d’oli a la línia, arrencades molt freqüents.
**Proves**:
* **Prova de capacitat**: mesurar el temps per pujar de Pmin a Pmax al receptor. Comparar amb el valor de referència (sea trials o manual). Un empitjorament progressiu apunta a desgast de segments o vàlvules d’aspiració/descàrrega.
* **Temperatura de descàrrega per etapa**: T elevada pot indicar vàlvules de làmines brutes, refrigerador inter/aftercooler brut, o falta d’aigua de refrigeració.
* **Arrastre d’oli**: comprovar separadors/coalescents i l’estat de segments d’oli.
#### 5.2. Unitat FRL i assecadors
* **Filtre colmatat**: augment de ΔP. Com a guia pràctica, una caiguda notable (p. ex. >0,5 bar en servei) és indicador de substitució del cartutx.
* **Regulador amb “creep”**: la pressió de sortida puja sense consum; indica seient/diafragma degradat.
* **Lubricador**: consum irregular; revisar regulació i compatibilitat d’oli. En molts sistemes moderns s’evita lubricació a línia i es confia en components prelubricats.
#### 5.3. Vàlvules distribuïdores i de control
* **Fuita interna**: aire escapant per port d’escape en repòs o actuador que no manté posició.
* **Resposta lenta**: bobina feble, baixa pressió de pilotatge, brutícia al carret.
* **Prova funcional**: verificar temps de resposta i repetició sota la mateixa pressió.
#### 5.4. Actuadors (cilindres i motors pneumàtics)
* **Moviment erràtic (stick-slip)**: presència d’aigua, falta de lubricació adequada, pressió insuficient o segells desgastats.
* **Amortiment final de carrera**: cops al final de cursa; ajustar amortidors o revisar juntes.
* **Prova de fuita interna**: pressuritzar una cambra i observar si hi ha pas a l’altra (amb conducció desconnectada i controlada).
### 6. Fallades freqüents i procediments de localització
**A) Caiguda de pressió general**:
1. Confirmar lectura al receptor.
2. Parar consumidors no essencials i observar pendent de pressió.
3. Seccionar la xarxa per trams amb vàlvules d’aïllament.
4. Localitzar fuita amb ultrasons i confirmar amb solució sabonosa.
**B) Consum d’aire elevat**:
* Fuites internes a distribuïdores i actuadors; purgues automàtiques bloquejades obertes.
**C) Contaminació (aigua/oli)**:
* Revisar purgues del calderí (freqüència per guàrdia), separadors, assecador; verificar que el punt de rosada és coherent amb l’ús (instrumentació).
**D) Moviments lents o pèrdua de força**:
* Mesurar pressió a l’entrada de l’actuador mentre treballa.
* Comprovar reguladors de cabal i possibles estrangulaments per filtre.
* Verificar diàmetre i longitud de línies (pèrdues de càrrega).
### 7. Diagnòstic preventiu i correctiu (PMS)
**Preventiu**: inspeccions periòdiques, purgues sistemàtiques, revisions de fuites, control de ΔP en filtres, verificació de vàlvules de seguretat i calibratge d’instrumentació.
**Correctiu**: activat per alarma o fallada funcional; s’ha de seguir el mateix flux sistemàtic i registrar la incidència, accions, recanvis i prova final.
### 8. Registre i traçabilitat
El diagnòstic a bord no acaba quan el sistema “funciona”: cal deixar constància de mesures, condicions, recanvis, ajustos i resultats. Això és essencial per a auditories ISM, inspeccions de classificació i per construir històrics de tendència (manteniment predictiu).
Estudia este tema con OPOSGRATIS
Has leído el desarrollo del tema. Para consolidar tu aprendizaje, estudia las flashcards asociadas con repetición espaciada (algoritmo SM-2), realiza simulacros de examen, y practica el supuesto práctico. Todo gratis y sin registro previo.
