## TEMA T13: Establiment de diagnòstics en els sistemes hidràulics
### 1. Particularitats del diagnòstic hidràulic a bord
A diferència de la pneumàtica, la hidràulica treballa amb fluids **incompressibles** a pressions elevades (150–350 bar habitualment en equips de coberta i sistemes de govern). Això aporta gran densitat de potència però també riscos específics:
* **Risc d’injecció de fluid**: una microfuita (“pinhole”) pot penetrar la pell; mai s’ha de buscar una fuita amb la mà.
* **Escalfament**: pèrdues internes es converteixen en calor; la temperatura del fluid és un indicador clau.
* **Contaminació**: és la causa principal d’avaries; s’ha de controlar amb filtres i analítica.
A nivell de bones pràctiques i sector, la gestió de netedat del fluid s’alinea amb **ISO 4406** (codificació del nivell de contaminació per partícules) i programes de manteniment planificat (ISM/PMS). En sistemes crítics (p. ex. govern), també hi ha requisits SOLAS i de classificació.
### 2. Metodologia de diagnòstic: de símptoma a causa arrel
Un diagnòstic eficient segueix un procés ordenat:
1. **Definir el problema** (què falla, quan, amb quina càrrega, si és sobtat o progressiu).
2. **Revisar documentació** (esquema hidràulic, valors de tarat, punts de prova, manual de bomba/vàlvules, PMS i històrics).
3. **Inspecció sensorial**: visual i auditiva, i tàctil només de forma segura (temperatura a carcasses, mai en línies sospitoses).
4. **Mesures instrumentals**: pressió, cabal, temperatura, caiguda de pressió en filtres.
5. **Anàlisi del fluid**: mostreig correcte i interpretació (ISO 4406, aigua, viscositat).
6. **Aïllament lògic**: dividir el sistema per seccions, provar components i confirmar hipòtesis.
7. **Acció correctiva** i **verificació** amb prova funcional i registre.
Per a problemes complexos, és útil un diagrama **causa–efecte (Ishikawa)**, amb branques: bomba, vàlvules, actuadors, fluid, línies/filtració i control.
### 3. Inspecció sensorial: indicis típics
**Visual**:
* Nivell d’oli al dipòsit (baix → aspiració d’aire/cavitació).
* Oli **lletós**: aigua (condensació o entrada per refredador).
* Oli **fosc**: oxidació i degradació tèrmica.
* Escuma: aeració.
* Indicador de colmatació del filtre activat.
* Estat de mànegues: esquerdes, inflaments, abrasió, terminals danyats.
**Auditiva**:
* Cavitació a bomba: soroll agut com “grava”. Causes: restricció a aspiració, nivell baix, viscositat massa alta (oli fred), filtre d’aspiració tapat.
* Siseig continu d’una relief: pot estar oberta per tarat baix, obstrucció o sobrecàrrega.
**Temperatura**:
* Sobrecalentament local d’una vàlvula o motor: fuita interna o fricció.
### 4. Instruments de diagnòstic i punts de prova
* **Manòmetres** i ports de prova: comparar P a sortida de bomba, abans/després de vàlvules, a línies A/B.
* **Caudalímetre** (si disponible): permet estimar eficiència volumètrica de bomba o fuites internes.
* **Termometria** (oli i carcasses).
* **Comptador de partícules** i **analítica d’oli**: ISO 4406, aigua (ppm), viscositat, metalls de desgast.
Els punts de prova han d’estar previstos al disseny; en vaixell és recomanable disposar de ports ràpids per manòmetre.
### 5. Diagnòstic de components
#### 5.1. Bomba
Símptomes: pèrdua de pressió/cabal, soroll, sobreescalfament.
* Comprovar pressió amb relief tarada adequadament.
* Si pressió no arriba al valor esperat: revisar relief (pot quedar oberta), fuites internes de bomba, aspiració i aireació.
* Comparar cabal real amb nominal a RPM donades (si es pot mesurar). Una caiguda de cabal indica desgast intern.
#### 5.2. Vàlvula d’alleujament (relief)
* Tarat massa baix o contaminació al seient → obertura prematura → pèrdua de força i escalfament.
* Prova: mesurar pressió en càrrega i observar estabilitat; una relief “cantant” indica flux continu.
#### 5.3. Distribuïdores i vàlvules de control
* Fuita interna: actuador deriva, pèrdua de força, escalfament del bloc.
* Temps de resposta lent: brutícia, solenoide feble o pilotatge insuficient.
#### 5.4. Actuadors (cilindres i motors)
* **Deriva** (cilindre que no manté posició): fuita interna al pistó o a vàlvules de bloqueig.
* Fuites externes a segells de tija.
* Motors: fuita interna eleva retorn i baixa parell.
#### 5.5. Línies i mànegues
* Restriccions → pèrdua de velocitat; comprovar filtres i colls d’ampolla.
* Fuites externes: risc ambiental i de seguretat.
1. Mesurar T d’oli i comprovar cabal del refredador.
2. Verificar si la relief descarrega contínuament.
3. Localitzar punts calents (termòmetre IR) per detectar fuita interna.
**B) Soroll i cavitació**
1. Revisar nivell d’oli.
2. Revisar filtre/colador d’aspiració.
3. Comprovar viscositat (oli massa fred o incorrecte).
4. Comprovar que no hi ha entrada d’aire per unions a aspiració.
**C) Pèrdua de velocitat o força**
1. Mesurar pressió en càrrega i comparar amb tarat.
2. Comprovar colmatació de filtres (ΔP).
3. Avaluar fuites internes a bomba/actuador.
**D) Moviments erràtics**
* Aeració o aire al sistema; purgar punts alts.
* Contaminació; revisar filtres i ISO 4406.
**E) Contaminació del fluid**
* Interpretar codi ISO 4406 (p. ex. 18/16/13) i establir objectiu (sistemes amb servo/proporcional poden requerir nivells més estrictes).
* Revisar procediment de mostreig: mostra calenta, punt turbulent, ampolla neta.
### 7. Registres, PMS i normatives
* Registrar pressions, temperatures i incidències al PMS.
* Integrar analítiques d’oli periòdiques (ISO 4406) amb accions (filtració offline, canvi de filtres, canvi d’oli si cal).
* En sistemes crítics, mantenir evidència d’assaigs i disponibilitat (ISM/SOLAS) i complir inspeccions de classificació.
Estudia este tema con OPOSGRATIS
Has leído el desarrollo del tema. Para consolidar tu aprendizaje, estudia las flashcards asociadas con repetición espaciada (algoritmo SM-2), realiza simulacros de examen, y practica el supuesto práctico. Todo gratis y sin registro previo.
