OPOSGRATIS

Temario · Matemàtiques

T54. Variable aleatòria discreta

Dificultad: Intermedio→ Ver hub de Matemàtiques

📋 RESUM: Variable aleatòria discreta • **Variable aleatòria**: Funció X: Ω → ℝ. Discreta si valors finits/numerables. • **Funció probabilitat**: p(xᵢ) = P(X=xᵢ), amb Σpᵢ = 1. • **Funció distribució**: F(x) = P(X≤x), escalonada i no decreixent. • **Esperança**: E[X] = Σxᵢ·pᵢ, lineal: E[aX+b] = aE[X]+b. • **Variància**: Var(X) = E[(X-μ)²] = E[X²]-(E[X])². • **Bernoulli**: 2 resultats, E=p, Var=pq. • **Binomial B(n,p)**: n assajos, P(X=k)=C(n,k)pᵏqⁿ⁻ᵏ, E=np, Var=npq. • **Poisson Po(λ)**: Esdeveniments rars, P(X=k)=e⁻λλᵏ/k!, E=Var=λ. • **Geomètrica**: Temps fins primer èxit, E=1/p, sense memòria. • **Hipergeomètrica**: Mostreig sense reposició. • **Aproximació**: B(n,p)≈Po(np) si n gran, p petit.

Desarrollo del tema

# VARIABLE ALEATÒRIA DISCRETA. DISTRIBUCIONS DE PROBABILITAT

## 1. Introducció

En l'estudi de fenòmens aleatoris, sovint ens interessa assignar valors numèrics als resultats d'un experiment. Una **variable aleatòria** és una funció que assigna un nombre real a cada resultat de l'espai mostral. Quan aquesta variable pren un conjunt finit o numerable de valors, es diu **discreta**. Les distribucions de probabilitat discretes modelen fenòmens com el llançament de daus, el nombre de defectes en una producció o el nombre de trucades a una centraleta.

## 2. Conceptes Fonamentals

### 2.1 Definició de variable aleatòria

Sigui $\Omega$ l'espai mostral d'un experiment aleatori. Una **variable aleatòria** $X$ és una funció: $$X: \Omega \longrightarrow \mathbb{R}$$

que assigna a cada resultat $\omega \in \Omega$ un nombre real $X(\omega)$.

### 2.2 Variable aleatòria discreta

Una variable aleatòria és **discreta** si el seu conjunt de valors possibles $\{x_1, x_2, x_3, \ldots\}$ és finit o numerable.

**Exemples:** - Nombre de cares en 3 llançaments d'una moneda: $X \in \{0, 1, 2, 3\}$ - Nombre d'intents fins encertar: $X \in \{1, 2, 3, \ldots\}$

### 2.3 Funció de probabilitat (funció de massa)

La **funció de probabilitat** (o funció de massa) assigna a cada valor $x_i$ la seva probabilitat: $$P(X = x_i) = p_i \quad \text{o simplement} \quad p(x_i) = p_i$$

**Propietats:** 1. $p_i \geq 0$ per a tot $i$ 2. $\sum_{i} p_i = 1$

### 2.4 Funció de distribució acumulada

La **funció de distribució** $F(x)$ dóna la probabilitat que $X$ prengui un valor menor o igual a $x$: $$F(x) = P(X \leq x) = \sum_{x_i \leq x} p_i$$

**Propietats:** 1. $0 \leq F(x) \leq 1$ 2. $F$ és no decreixent 3. $\lim_{x \to -\infty} F(x) = 0$ i $\lim_{x \to +\infty} F(x) = 1$ 4. Per a variables discretes, $F$ és una funció escalonada

## 3. Esperança Matemàtica i Variància

### 3.1 Esperança (valor esperat, mitjana)

L'**esperança matemàtica** o valor esperat és: $$E[X] = \mu = \sum_{i} x_i \cdot p_i$$

**Propietats:** 1. $E[c] = c$ per a qualsevol constant 2. $E[aX + b] = aE[X] + b$ (linealitat) 3. $E[X + Y] = E[X] + E[Y]$ (additivitat) 4. Si $X, Y$ independents: $E[XY] = E[X] \cdot E[Y]$

### 3.2 Esperança de funcions de X

Per a una funció $g(X)$: $$E[g(X)] = \sum_{i} g(x_i) \cdot p_i$$

### 3.3 Variància

La **variància** mesura la dispersió al voltant de l'esperança: $$\text{Var}(X) = \sigma^2 = E[(X - \mu)^2] = \sum_{i} (x_i - \mu)^2 \cdot p_i$$

**Fórmula alternativa (de König):** $$\sigma^2 = E[X^2] - (E[X])^2$$

**Propietats:** 1. $\text{Var}(c) = 0$ 2. $\text{Var}(aX + b) = a^2 \text{Var}(X)$ 3. Si $X, Y$ independents: $\text{Var}(X + Y) = \text{Var}(X) + \text{Var}(Y)$

### 3.4 Desviació típica

$$\sigma = \sqrt{\text{Var}(X)}$$

## 4. Distribució de Bernoulli

### 4.1 Definició

Model per a experiments amb només dos resultats possibles: èxit (1) o fracàs (0).

$$X \sim \text{Bernoulli}(p)$$

- $P(X = 1) = p$ (probabilitat d'èxit) - $P(X = 0) = 1 - p = q$

### 4.2 Paràmetres

- $E[X] = p$ - $\text{Var}(X) = p(1-p) = pq$

## 5. Distribució Binomial

### 5.1 Definició

Nombre d'èxits en $n$ assajos de Bernoulli independents amb probabilitat d'èxit $p$.

$$X \sim B(n, p)$$

### 5.2 Funció de probabilitat

$$P(X = k) = \binom{n}{k} p^k (1-p)^{n-k}, \quad k = 0, 1, \ldots, n$$

### 5.3 Paràmetres

- $E[X] = np$ - $\text{Var}(X) = np(1-p) = npq$ - $\sigma = \sqrt{npq}$

### 5.4 Propietat reproductiva

Si $X \sim B(n, p)$ i $Y \sim B(m, p)$ independents, llavors: $$X + Y \sim B(n + m, p)$$

### 5.5 Exemples

- Nombre de cares en 10 llançaments d'una moneda: $B(10, 0.5)$ - Nombre de peces defectuoses en un lot de 20 amb taxa 5%: $B(20, 0.05)$

## 6. Distribució de Poisson

### 6.1 Definició

Model per comptar el nombre d'esdeveniments que ocorren en un interval fix de temps o espai, quan: - Els esdeveniments són independents - La taxa mitjana $\lambda$ és constant - No poden ocórrer dos esdeveniments simultàniament

$$X \sim \text{Poisson}(\lambda)$$

### 6.2 Funció de probabilitat

$$P(X = k) = \frac{e^{-\lambda} \lambda^k}{k!}, \quad k = 0, 1, 2, \ldots$$

### 6.3 Paràmetres

- $E[X] = \lambda$ - $\text{Var}(X) = \lambda$

**Nota:** En Poisson, mitjana = variància.

### 6.4 Propietat reproductiva

Si $X \sim \text{Poisson}(\lambda_1)$ i $Y \sim \text{Poisson}(\lambda_2)$ independents: $$X + Y \sim \text{Poisson}(\lambda_1 + \lambda_2)$$

### 6.5 Aproximació de la binomial

Quan $n$ és gran i $p$ és petit ($n \geq 30$, $p \leq 0.1$, $np \leq 10$): $$B(n, p) \approx \text{Poisson}(\lambda = np)$$

### 6.6 Exemples

- Nombre de trucades per hora a una centraleta - Nombre d'errors tipogràfics per pàgina - Nombre de desintegracions radioactives per segon

## 7. Distribució Geomètrica

### 7.1 Definició

Nombre d'assajos de Bernoulli fins obtenir el primer èxit.

$$X \sim \text{Geom}(p)$$

### 7.2 Funció de probabilitat

$$P(X = k) = (1-p)^{k-1} p, \quad k = 1, 2, 3, \ldots$$

(Nota: Algunes fonts defineixen $X$ com el nombre de fracassos abans del primer èxit, llavors $P(X = k) = (1-p)^k p$ per $k = 0, 1, 2, \ldots$)

### 7.3 Paràmetres

- $E[X] = 1/p$ - $\text{Var}(X) = (1-p)/p^2 = q/p^2$

### 7.4 Propietat de manca de memòria

$$P(X > m + n \mid X > m) = P(X > n)$$

El passat no influeix en el futur.

## 8. Distribució Binomial Negativa

### 8.1 Definició

Nombre d'assajos fins obtenir $r$ èxits.

$$X \sim \text{BN}(r, p)$$

### 8.2 Funció de probabilitat

$$P(X = k) = \binom{k-1}{r-1} p^r (1-p)^{k-r}, \quad k = r, r+1, \ldots$$

### 8.3 Paràmetres

- $E[X] = r/p$ - $\text{Var}(X) = r(1-p)/p^2$

## 9. Distribució Hipergeomètrica

### 9.1 Definició

Nombre d'èxits en una mostra **sense reposició** de $n$ elements d'una població de $N$ elements amb $K$ èxits.

$$X \sim H(N, K, n)$$

### 9.2 Funció de probabilitat

$$P(X = k) = \frac{\binom{K}{k} \binom{N-K}{n-k}}{\binom{N}{n}}$$

on $\max(0, n-N+K) \leq k \leq \min(n, K)$.

### 9.3 Paràmetres

- $E[X] = n \cdot K/N$ - $\text{Var}(X) = n \cdot \frac{K}{N} \cdot \frac{N-K}{N} \cdot \frac{N-n}{N-1}$

### 9.4 Aproximació

Quan $n/N < 0.05$ (mostra petita respecte a la població): $$H(N, K, n) \approx B(n, K/N)$$

## 10. Funció Generatriu de Moments

La **funció generatriu de moments** (fgm) és: $$M_X(t) = E[e^{tX}] = \sum_{i} e^{tx_i} p_i$$

**Utilitat:** Permet calcular moments: $$E[X^n] = M_X^{(n)}(0)$$

## 11. Taula Resum de Distribucions Discretes

| Distribució | Notació | E[X] | Var(X) | |-------------|---------|------|--------| | Bernoulli | Ber(p) | p | pq | | Binomial | B(n,p) | np | npq | | Poisson | Po(λ) | λ | λ | | Geomètrica | Geom(p) | 1/p | q/p² | | Binomial negativa | BN(r,p) | r/p | rq/p² | | Hipergeomètrica | H(N,K,n) | nK/N | ... |

## 12. Aplicacions Didàctiques

### 12.1 Al Batxillerat

- Binomial: problemes de control de qualitat, enquestes - Poisson: fenòmens rars (accidents, defectes) - Taules i calculadora per a probabilitats - Simulació amb fulls de càlcul

## 13. Conclusions

Les distribucions discretes modelen una àmplia varietat de fenòmens aleatoris de comptatge. La binomial és el model fonamental per a experiments repetits, mentre que Poisson és ideal per a esdeveniments rars. La geomètrica i la binomial negativa modelen temps d'espera, i la hipergeomètrica és essencial quan el mostreig és sense reposició.

Estudia este tema con OPOSGRATIS

Has leído el desarrollo del tema. Para consolidar tu aprendizaje, estudia las flashcards asociadas con repetición espaciada (algoritmo SM-2), realiza simulacros de examen, y practica el supuesto práctico. Todo gratis y sin registro previo.

Esploratu oposizio gehiago