Temario · Matemàtiques
Temario · Matemàtiques
📋 RESUM: Geometria projectiva i espai projectiu • Espai projectiu: P^n(ℝ)=(ℝ^{n+1}\{0})/∼, on X∼λX (λ≠0). Punts amb coordenades homogènies [x₀:…:xₙ] • Carta afí: x₀≠0 ↔ (x₁/x₀,…,xₙ/x₀); hiperplà a l'infinit Π∞: x₀=0 • Rectes/hiperplans: equacions lineals homogènies a·x=0; a P², recta ax+by+cz=0 • Dualitat: intercanvi punt↔hiperplà; moltes propietats es dupliquen (Pascal/Brianchon) • Projectivitats: transformacions induïdes per A∈GL(n+1); grup PGL(n+1) (A i λA equivalen) • Punts a l'infinit: rectes paral·leles afins es tallen en un punt de Π∞; cada direcció ↔ punt a l'infinit • Raó doble (A,B;C,D)=((c-a)(d-b))/((c-b)(d-a)), invariant fonamental de projectivitats de P¹; cas harmònic si =−1 • Còniques projectives: equació homogènia de grau 2, XᵀQX=0; tangent en P: PᵀQX=0 • Teoremes: Desargues (perspectiva), Pappus (col·lineació) • Aplicacions: perspectiva, homografies en visió, compactificació en geometria algebraica
# GEOMETRIA PROJECTIVA. ESPAI PROJECTIU
## 1. Introducció
La **geometria projectiva** sorgeix de l'estudi de la perspectiva i unifica el tractament de rectes paral·leles afegint **punts a l'infinit**. En aquest marc, dues rectes diferents del pla projectiu sempre es tallen (no existeix el paral·lelisme com a excepció).
És fonamental en geometria algebraica, visió per computador, i en la teoria clàssica de còniques. La idea central és estudiar propietats invariants sota **projectivitats** (transformacions projectives), com la **raó doble**.
## 2. Espai projectiu
### 2.1 Definició de P^n
L'**espai projectiu real** $\mathbb{P}^n(\mathbb{R})$ es defineix com el conjunt de rectes vectorials per l'origen a $\mathbb{R}^{n+1}$: $$\mathbb{P}^n(\mathbb{R}) = (\mathbb{R}^{n+1}\setminus\{0\})/\sim$$ on $X\sim Y$ si existeix $\lambda\neq 0$ tal que $Y=\lambda X$.
Un punt projectiu s'escriu en **coordenades homogènies**: $$[x_0:x_1:\cdots:x_n], \quad (x_0,\ldots,x_n)\neq 0,$$ amb l'equivalència $[x_0:...:x_n]=[\lambda x_0:...:\lambda x_n]$.
### 2.2 Afí dins projectiu
El subespai afí $\mathbb{R}^n$ s'identifica amb el subconjunt $x_0\neq 0$: $$[1:x_1:...:x_n] \leftrightarrow (x_1,\ldots,x_n).$$
Els punts amb $x_0=0$ formen l'**hiperplà a l'infinit** $\Pi_\infty$.
En $\mathbb{P}^2$, $\Pi_\infty$ és la **recta de l'infinit**, que conté totes les direccions del pla afí.
## 3. Incidència i dualitat
### 3.1 Rectes i hiperplans
En $\mathbb{P}^2$, una recta projectiva s'escriu com una equació lineal homogènia: $$ax+by+cz=0$$ en coordenades homogènies $[x:y:z]$.
En $\mathbb{P}^n$, un hiperplà és $a_0x_0+\cdots+a_nx_n=0$.
### 3.2 Dualitat
Existeix una dualitat entre punts i hiperplans: - A un vector de coeficients $a=(a_0,\ldots,a_n)$ associem l'hiperplà $a\cdot x=0$. - A una recta en $\mathbb{P}^2$ li correspon un punt en l'espai dual.
La dualitat intercanvia: incidència ↔ contenció, i manté teoremes projectius (p. ex. Pascal ↔ Brianchon).
## 4. Transformacions projectives (projectivitats)
### 4.1 Definició
Una **projectivitat** de $\mathbb{P}^n$ és la transformació induïda per una aplicació lineal invertible de $\mathbb{R}^{n+1}$: $$x \mapsto Ax, \quad A\in GL(n+1,\mathbb{R}).$$
En coordenades homogènies: $$[x] \mapsto [Ax].$$
Observació: $A$ i $\lambda A$ defineixen la mateixa projectivitat. Per això, el grup de projectivitats és $PGL(n+1,\mathbb{R})$.
### 4.2 Afinitats i isometries dins projectives
Les transformacions afins del pla afí s'obtenen com a projectivitats que preserven l'hiperplà a l'infinit.
## 5. Raó doble (cross-ratio)
### 5.1 Definició en una recta projectiva
Siguin $A,B,C,D$ quatre punts diferents d'una recta afí amb coordenades $a,b,c,d$ (en un sistema afí). La **raó doble** és: $$ (A,B;C,D) = \frac{(c-a)(d-b)}{(c-b)(d-a)}.$$
És invariant per projectivitats de la recta.
En coordenades homogènies es pot definir sense recórrer a coordenades afins triant una carta.
### 5.2 Propietats
- Invariant projectiu fonamental. - Permet caracteritzar projectivitats en $\mathbb{P}^1$. - Si $ (A,B;C,D)=-1$ es diu que $C$ i $D$ són **harmònics** respecte $A,B$.
## 6. Geometria projectiva del pla: punts a l'infinit
En el pla afí, dues rectes paral·leles no es tallen. En el pla projectiu $\mathbb{P}^2$:
- Rectes paral·leles del pla afí es tallen en un punt de la recta a l'infinit - Cada direcció determina un punt a l'infinit
Això simplifica l'enunciat de teoremes: "dues rectes es tallen" sempre és cert.
## 7. Còniques projectives
### 7.1 Definició
Una cònica en $\mathbb{P}^2$ és el conjunt de punts que satisfan una equació homogènia de segon grau: $$ax^2 + bxy + cy^2 + dxz + eyz + fz^2 = 0.$$
En notació matricial: $X^TQX=0$ amb $Q$ simètrica $3\times 3$.
### 7.2 Propietats
- Totes les còniques no degenerades són equivalents per projectivitats (no hi ha distinció projectiva entre el·lipse i hipèrbola). - Una recta talla una cònica en 2 punts comptant multiplicitats (teorema de Bézout en el cas simple). - La polaritat associada a una cònica defineix una dualitat punt↔recta.
### 7.3 Tangència
La recta tangent a la cònica $X^TQX=0$ en un punt $P$ ve donada per: $$P^TQX = 0.$$
(equació polaritzada).
## 8. Teoremes clàssics
### 8.1 Teorema de Desargues
Si dos triangles són en perspectiva des d'un punt (les rectes que uneixen vèrtexs corresponents concurrents), llavors els punts d'intersecció de costats corresponents són col·lineals (i recíproc en el pla projectiu desarguesià).
### 8.2 Teorema de Pappus
Donats dos triples de punts sobre dues rectes, els punts d'intersecció creuats són col·lineals. És bàsic per caracteritzar plans projectius coordinatitzables.
## 9. Aplicacions
- **Perspectiva i dibuix:** línia d'horitzó com a recta a l'infinit. - **Visió per computador:** càlcul d'homografies (projectivitats) entre plans d'imatge. - **Geometria algebraica:** compactificació afegint punts a l'infinit; tractament uniforme de singularitats.
## 10. Conclusions
L'espai projectiu $\mathbb{P}^n$ s'obté identificant vectors no nuls de $\mathbb{R}^{n+1}$ fins a escala, i proporciona coordenades homogènies. El paral·lelisme desapareix en incorporar punts a l'infinit. Les projectivitats formen el grup $PGL(n+1)$ i preserven l'invariant fonamental: la raó doble. Les còniques projectives i la dualitat mostren la potència unificadora d'aquest llenguatge.
Has leído el desarrollo del tema. Para consolidar tu aprendizaje, estudia las flashcards asociadas con repetición espaciada (algoritmo SM-2), realiza simulacros de examen, y practica el supuesto práctico. Todo gratis y sin registro previo.