Comprova l'índex abans de desenvolupar els temes
Una col·lecció d'apunts no és el temari oficial. Per preparar Física i Química, identifica primer la convocatòria, el cos, l'especialitat i la norma del programa que indiquen les bases. La publicació oficial de la convocatòria i les seves correccions tenen prioritat sobre els títols d'una guia editorial.
La Ordre de 9 de setembre de 1993 publica temaris de diverses especialitats docents. Revisa quina norma i quines modificacions corresponen al teu procés. No dedueixis que el currículum escolar i el programa de l'oposició tenen els mateixos apartats.
Aquesta guia de 2026 explica un procediment de treball. No confirma places, terminis oberts, dates d'examen ni la disponibilitat de tots els temes a OposGratis.
Crea un inventari que es pugui revisar
Copia els epígrafs oficials, sense canviar-ne el sentit, i afegeix aquestes columnes al teu document:
| Camp | Què hi has de registrar |
|---|---|
| Referència | Norma, annex i apartat del programa |
| Font d'estudi | Manual, apunts o recurs que utilitzes |
| Cobertura | Epígrafs desenvolupats i parts que encara falten |
| Pràctica | Problema o pregunta que comprova la comprensió |
| Revisió | Data i error detectat en l'últim repàs |
Aquest inventari permet veure mancances concretes. Una etiqueta com «complet» no les substitueix. Si dues fonts discrepen, anota la discrepància i resol-la amb una referència adequada abans d'incorporar-la al tema.
Una estructura útil per a cada tema
Comença amb una pregunta que delimiti el contingut. Defineix les magnituds i els conceptes, explica les relacions que els connecten i treballa un exemple. Acaba amb una síntesi, una aplicació didàctica i les fonts utilitzades. La llargada ha d'ajustar-se al contingut i a les condicions de la prova, no a un nombre de pàgines anunciat.
En física, explicita les hipòtesis del model i comprova les dimensions de les equacions. En química, diferencia quantitat de substància, massa, concentració i volum. Escriure les unitats durant el desenvolupament ajuda a detectar confusions abans del resultat final.
Exemple: concentració molar i volum final
Un exercici teòric indica que hi ha 0,10 mol d'un solut en 500 mL de dissolució. La concentració molar és c = n/V. El volum és 0,500 L i, per tant, c = 0,10/0,500 = 0,20 mol/L.
L'error habitual és utilitzar 500 com si fossin litres o confondre volum de dissolució amb volum inicial de dissolvent. La resposta ha d'explicar que s'ha fet servir el volum final. Aquest càlcul no permet determinar la massa del solut sense conèixer-ne la massa molar, ni el pH sense més informació química.
Per comprovar la comprensió, canvia només el volum final i demana una predicció abans de calcular. Després compara la predicció amb el resultat. És un exercici de raonament sobre una magnitud; no és un protocol experimental.
Dissenya preguntes de repàs que revelin errors
Una targeta pot preguntar «quina hipòtesi permet aplicar aquesta equació?» o «què canviaria si el volum es duplica?». Si totes les targetes demanen definicions literals, no comproven si saps resoldre un problema. Combina definició, justificació, càlcul i interpretació.
Després d'un repàs, registra què has pogut explicar sense ajuda i què has consultat. Revisa abans els errors que es repeteixen, però torna també als continguts que ja havies resolt. El resultat d'una única sessió no acredita que el tema estigui dominat.
Organitza la següent setmana
Tria un apartat del programa, una tasca de desenvolupament i un problema. Reserva temps per corregir-los, no només per llegir. Al final de la setmana, actualitza l'inventari i decideix si cal una altra volta o si pots afegir un nou apartat. Si treballes, adapta el volum de feina a les hores que realment tens.
Pots consultar el temari publicat i les especialitats d'OposGratis. Comprova el material disponible en cada fitxa. Els recursos de preparació són un suport; la verificació del programa i la personalització de les respostes continuen formant part de la teva feina d'estudi.