Un índex de temes, un desenvolupament teòric i una col·lecció de problemes són recursos diferents. Per preparar Matemàtiques, comença pel programa que indiquin les bases i conserva els números i enunciats oficials en una taula. Després pots agrupar els temes per estudiar-los; aquesta agrupació personal no substitueix el programa ni prediu el sorteig.
Les places, els terminis i les proves s'han de comprovar en la convocatòria concreta. Aquest article no presenta xifres de candidats ni una classificació de les especialitats amb més oportunitats. Proposa una manera de convertir un programa extens en feina revisable.
Una taula que permeti detectar buits
Crea una fila per cada tema oficial i quatre columnes: font, esquema, exemple resolt i revisió pendent. Escriu una referència localitzable, no només «internet». Si tens un resum sense demostracions, marca aquest buit. Si tens exercicis sense context teòric, identifica quin apartat del tema permet justificar-los.
Com a organització de treball, pots distingir nombres i àlgebra, anàlisi, geometria, probabilitat i estadística, i resolució de problemes. Un mateix tema pot connectar amb diversos blocs. Mantén la numeració de les bases per evitar que un índex propi sembli un temari oficial diferent.
Exemple d'anàlisi: una funció quadràtica
Considera f(x) = x² − 4x + 3. El domini és el conjunt dels nombres reals. La factorització (x−1)(x−3) dona els zeros 1 i 3. La derivada f'(x) = 2x−4 és negativa abans de 2 i positiva després: la funció decreix i després creix, amb mínim a (2,−1).
Una resposta completa connecta aquests resultats amb la forma f(x) = (x−2)²−1. Així pots comprovar el vèrtex sense dependre d'una única tècnica. Dibuixa un esbós que respecti zeros, simetria i mínim. Com a variant, restringeix el domini a un interval i explica per què cal examinar també els extrems per buscar màxims i mínims absoluts.
Aquest exemple és de pràctica i no correspon a una pregunta oficial. Pots usar-lo per revisar llenguatge matemàtic, representació, procediment i comprovació, adaptant-ne la dificultat al nivell que necessitis.
Passar de l'esquema a un tema redactat
Escull un apartat, defineix els conceptes amb precisió i explica les hipòtesis abans d'enunciar un resultat. Afegeix una demostració o justificació adequada i un exemple que mostri quan s'aplica. Un contraexemple pot ajudar a entendre per què una hipòtesi és necessària.
Revisa després la coherència del text: els símbols han de mantenir el mateix significat i les conclusions han de seguir els passos exposats. Si inclous una connexió didàctica, identifica el curs i comprova el currículum aplicable. No atribueixis al tribunal preferències que no constin en els criteris publicats.
Un cicle de treball adaptable
Fes primer un diagnòstic breu: explica un concepte sense apunts i resol un problema relacionat. Dedica la sessió següent al buit detectat. Més endavant, repeteix una variant i registra què ha canviat. Alterna estudi teòric, problemes i redacció cronometrada segons les proves que hagis de preparar.
Per prioritzar, combina dificultat personal, connexions entre continguts i temps disponible. Etiquetes com «dominat» han de correspondre a una tasca observable, per exemple justificar un resultat i resoldre una variant sense ajuda. No equivalen a una nota garantida ni exclouen continguts del programa.
Recursos i fonts
Consulta el catàleg de material publicat i anota què cobreix cada recurs. Revisa les convocatòries i les seves fonts abans de fixar dates. Per a connexions amb l'ESO, el Reial decret 217/2022 ofereix el marc estatal; cal comprovar també el currículum autonòmic corresponent. La calculadora de nota i barem treballa amb estimacions, no amb probabilitats de plaça.