Preparar Matemàtiques exigeix coordinar tres feines: entendre què demanen les bases, convertir el temari en explicacions pròpies i practicar problemes i defensa oral. Comença per la convocatòria publicada: comprova el calendari, el sorteig o elecció de tema, la prova pràctica, la programació i els criteris de qualificació. Si una edició anterior diu una cosa diferent, segueix sempre la font vigent.
1. Fes un diagnòstic abans de repartir el temps
Tria un tema que coneguis i escriu, sense consultar apunts, un esquema amb definicions, resultats, un exemple i una aplicació didàctica. Resol després un problema del tipus que indiquin les bases i grava una explicació breu. Classifica els errors: contingut, argumentació, càlcul, notació o gestió del temps. El diagnòstic t’ajuda a decidir què has de practicar; una llista de temes prioritaris no pot predir quin sortirà.
Per a cada sessió, fixa un resultat observable: completar una demostració, resoldre dos problemes explicant les decisions o defensar una situació d’aprenentatge. Tanca la sessió amb una recuperació de memòria i anota el dubte que revisaràs l’endemà.
2. Escriu temes que es puguin entendre i corregir
Un bon esquema separa definicions, propietats, demostracions, exemples i connexions curriculars. No copiïs una plantilla sense comprovar-la: el material públic per especialitat pot ajudar a localitzar fonts, però l’has de contrastar amb el programa i les bases del teu procés.
En geometria, per exemple, resol el problema de la distància del punt P=(1,2) a la recta 3x+4y-5=0:
d(P,r) = |3·1 + 4·2 − 5| / √(3² + 4²) = 6/5
El 6/5 és la distància perpendicular mínima. Per convertir el càlcul en una explicació didàctica, representa la recta, assenyala el peu de la perpendicular i demana què canviaria si el punt fos (1,1). Com a comprovació independent, el peu de la perpendicular és (7/25,26/25): pertany a la recta i la seva distància a P és també 6/5. Per al punt variant (1,1), el resultat és 2/5. Mantén les mateixes unitats en les coordenades i la distància. Aquest últim pas és una autoverificació senzilla que també pots demanar a l’alumnat.
3. Revisa la programació amb les bases al costat
Descriu un context plausible, relaciona competències específiques i sabers amb activitats concretes i explica quines evidències observaràs. Una situació sobre el disseny d’un parc pot treballar escala, àrees i pressupost; especifica les dades, el producte final, els agrupaments i una rúbrica amb criteris visibles. Inclou mesures d’accés i participació, i indica com adaptaràs l’activitat si l’alumnat necessita més representacions gràfiques o més temps.
Assaja la defensa amb el temps i l’ordre que estableixin les bases. Grava’t, escolta si cada decisió té una justificació i prepara respostes per a preguntes sobre avaluació, inclusió i connexió curricular. La claredat millora quan pots explicar el perquè d’una activitat amb un exemple, no quan acumules terminologia.
4. Organitza una recta final sostenible
Alterna dies de tema, pràctica i programació. Reserva una sessió per fer un simulacre parcial amb cronòmetre, una altra per corregir-lo i una tercera per reescriure només els fragments febles. Deixa un marge per revisar documents, desplaçament i instruccions. Dormir i arribar amb el material preparat formen part de l’estratègia.
Consulta també les convocatòries publicades abans d’actualitzar el calendari. La guia serveix per ordenar la feina; el contingut, el format i els criteris finals els determina cada procés oficial.
Publicat per l’Equip OPOSGRATIS · 19 de febrer de 2026