Temario gratis · Matemáticas
Temario oposiciones Matemáticas 2026 — gratis y completo
Lectura libre del temario completo de Matemáticas para las oposiciones de 2026. 143 temas actualizado al currículum LOMLOE y a la normativa autonómica vigente. Sin registro, sin paywalls. Para consolidar el aprendizaje activo (flashcards, simulacros, repetición espaciada) puedes registrarte gratis cuando quieras.
Temari oficial de Matemàtiques (MA), cos de professors d’ensenyament secundari, DOGC Resolució EDU/3326/2022.
- Total de temas
- 143
- Disponibles
- 71
- Idioma
- Català
- Coste
- 100% gratis
Índice de temas — Matemáticas
Pulsa cualquier tema para acceder a la lectura completa y al desarrollo del contenido. Cada tema incluye resumen, estructura por secciones y desarrollo detallado.
T1. Nombres naturals. Sistemes de numeració
📋 RESUM: Nombres naturals i sistemes de numeració • Axiomes de Peano: 5 axiomes que defineixen ℕ (zero, successor, injectivitat, inducció) • Sistemes posicionals: valor = Σ dᵢ·bⁱ (decimal, binari, hexadecimal) • Sistemes no posicionals: romà (additiu/sostrastiu) • Conversions: divisions successives (10→b), polinomi (b→10) • Operacions: clausura, associativa, commutativa, distributiva • Inducció: pas base + pas inductiu per demostrar ∀n∈ℕ • Història: egipcis, babilonis (base 60), maies (base 20), hindú-àrab (zero!)
T10. Anells i Cossos. Construcció dels Nombres Reals i Complexos
📋 **RESUM - Anells i Cossos** 🔢 **Anell $(A,+,\cdot)$:** Grup abelià $(A,+)$ + semigrup $(A,\cdot)$ + distributivitat ⭐ **Cos $(K,+,\cdot)$:** Anell commutatiu unitari on tot element $\ne 0$ té invers 🏗️ **Construccions:** - $\mathbb{Z}$ des de $\mathbb{N}$: classes d'equivalència de parells $(a,b) \sim a-b$ - $\mathbb{Q}$ des de $\mathbb{Z}$: classes de fraccions $(a,b) \sim a/b$ - $\mathbb{R}$ des de $\mathbb{Q}$: talls de Dedekind o successions de Cauchy - $\mathbb{C}$ des de $\mathbb{R}$: parells $(a,b) = a+bi$ amb producte especial 📊 **Jerarquia:** $\mathbb{N} \subset \mathbb{Z} \subset \mathbb{Q} \subset \mathbb{R} \subset \mathbb{C}$
T11. Espais vectorials. Propietats i estructures
📋 RESUM: Espais vectorials • **Definició:** Conjunt V amb suma i producte per escalars que satisfà 8 axiomes (4 de grup abelià per la suma, 2 del producte, 2 distributius) • **Exemples:** $\mathbb{R}^n$, polinomis $\mathbb{R}[x]_n$, matrius $\mathcal{M}_{m \times n}$, funcions contínues $\mathcal{C}[a,b]$ • **Subespais:** $W \subseteq V$ tancat per suma i producte escalar, amb $\vec{0} \in W$. Fórmula de Grassmann: $\dim(W_1 + W_2) = \dim W_1 + \dim W_2 - \dim(W_1 \cap W_2)$ • **Dependència lineal:** Vectors LD si existeix combinació lineal nul·la amb coeficients no tots zero • **Base:** Conjunt LI i generador. Tot vector s'escriu de forma única com a combinació lineal dels vectors de la base • **Dimensió:** Nombre d'elements de qualsevol base (invariant per Steinitz). $\dim(\mathbb{R}^n) = n$, $\dim(\mathbb{R}[x]_n) = n+1$ • **Canvi de base:** Matriu $P$ amb columnes = coordenades de la nova base en l'antiga. $[v]_B = P \cdot [v]_{B'}$ • **Espai quocient:** $V/W$ té dimensió $\dim V - \dim W$
T12. Aplicacions lineals. Espai dual
📋 RESUM: Aplicacions lineals i espai dual • **Aplicació lineal:** $f: V \to W$ que satisfà $f(\lambda u + \mu v) = \lambda f(u) + \mu f(v)$. Queda determinada pels valors sobre una base. • **Nucli i imatge:** $\ker(f) = \{v : f(v) = 0\}$ (subespai de V), $\text{Im}(f) = \{f(v) : v \in V\}$ (subespai de W) • **Teorema rang-nul·litat:** $\dim(\ker f) + \dim(\text{Im} f) = \dim(V)$ • **Matriu associada:** Columnes = coordenades de $f(e_j)$ en la base d'arribada. $[f(v)]_{B'} = M \cdot [v]_B$ • **Isomorfisme:** Aplicació lineal bijectiva. Dos espais són isomorfs ⟺ mateixa dimensió • **Espai dual:** $V^* = \mathcal{L}(V, K)$ = formes lineals. $\dim(V^*) = \dim(V)$ • **Base dual:** $e_i^*(e_j) = \delta_{ij}$ (1 si i=j, 0 altrament) • **Bidual:** $V^{**}$ isomorf canònicament a $V$ (reflexivitat en dimensió finita) • **Aplicació dual:** $f^*: W^* \to V^*$ definida per $f^*(\psi) = \psi \circ f$. Matriu = transposada
T13. Matrius. Aplicacions
📋 RESUM: Matrius i aplicacions • **Definició:** Taula $m \times n$ d'elements d'un cos. $\mathcal{M}_{m \times n}(K)$ és espai vectorial de dimensió $mn$ • **Operacions:** Suma (element a element), producte per escalar, producte de matrius (no commutatiu!): $(AB)_{ij} = \sum_k a_{ik}b_{kj}$ • **Transposada:** $(A^T)_{ij} = a_{ji}$. Propietat clau: $(AB)^T = B^T A^T$ • **Matrius especials:** Simètrica ($A^T = A$), antisimètrica ($A^T = -A$), ortogonal ($Q^T Q = I$), diagonal, triangular • **Inversa:** $A^{-1}$ existeix ⟺ $\det(A) \neq 0$ ⟺ $\text{rang}(A) = n$. Càlcul: Gauss-Jordan o adjunta • **Rang:** Nombre màxim de files/columnes LI. Es calcula escalonant • **Operacions elementals:** Intercanvi, escalat, combinació de files → forma escalonada • **Aplicacions:** Sistemes lineals, transformacions geomètriques, grafs, cadenes de Markov, imatges
T14. Determinants. Propietats i aplicacions
📋 RESUM: Determinants • **Definició axiomàtica:** Funció multilineal per files, alternada, amb det(I) = 1 • **Fórmula:** $\det(A) = \sum_{\sigma \in S_n} \text{sgn}(\sigma) \prod_i a_{i,\sigma(i)}$ • **Propietats clau:** $\det(A^T) = \det(A)$, $\det(AB) = \det(A)\det(B)$, $\det(\lambda A) = \lambda^n \det(A)$ • **Operacions elementals:** Intercanvi → canvi signe, escalar fila → multiplica det, suma files → no canvia • **Càlcul:** Escalonament (Gauss) o desenvolupament per adjunts (Laplace) • **Invertibilitat:** $A$ invertible ⟺ $\det(A) \neq 0$ • **Matriu adjunta:** $A \cdot \text{adj}(A) = \det(A) \cdot I$, per tant $A^{-1} = \frac{1}{\det(A)}\text{adj}(A)$ • **Regla de Cramer:** $x_j = \det(A_j)/\det(A)$ • **Geometria:** $|\det|$ = factor d'escala de volum, signe = orientació • **Autovalors:** $\det(A) = \prod \lambda_i$
T15. Resolució de sistemes d'equacions lineals. Discussió de sistemes
📋 RESUM: Sistemes d'equacions lineals • **Formulació:** $Ax = b$. Matriu ampliada $(A|b)$ • **Teorema de Rouché-Frobenius:** Compatible ⟺ rang(A) = rang(A|b). Si r = n: determinat. Si r < n: indeterminat amb n-r graus de llibertat • **Sistemes homogenis ($b=0$):** Sempre compatibles. Solucions no trivials si rang(A) < n • **Mètodes de resolució:** - Gauss: escalonament + substitució regressiva - Gauss-Jordan: forma escalonada reduïda - Cramer: $x_j = \det(A_j)/\det(A)$ (només n×n determinats) - Inversa: $x = A^{-1}b$ • **Estructura de solucions:** $x = x_p + x_h$ (particular + homogènia) • **Interpretació geomètrica:** 2D = rectes, 3D = plans • **Mínims quadrats:** Per sistemes incompatibles, minimitzar $\|Ax-b\|^2$: $(A^TA)\hat{x} = A^Tb$
T16. Espais mètrics. Propietats
📋 RESUM: Espais mètrics • **Definició:** $(X, d)$ amb $d$ satisfent: no negativitat, $d(x,y)=0 ⟺ x=y$, simetria, desigualtat triangular • **Exemples:** $(\mathbb{R}^n, d_2)$ euclidià, mètrica del taxista $d_1$, del màxim $d_\infty$, discreta • **Topologia:** Boles $B(a,r) = \{x : d(x,a) < r\}$. Oberts = unions de boles • **Convergència:** $x_n \to x ⟺ d(x_n, x) \to 0$ • **Continuïtat:** $\varepsilon-\delta$ o preimatge d'oberts és obert • **Completesa:** Tota successió de Cauchy convergeix. $\mathbb{R}$, $\mathbb{R}^n$, $\mathcal{C}[a,b]$ són complets • **Compacitat:** Tot recobriment per oberts té subrecobriment finit. En $\mathbb{R}^n$: compacte ⟺ tancat i fitat • **Teorema de Banach:** En espai complet, tota contracció té únic punt fix
T17. Espais topològics. Propietats
📋 RESUM: Espais topològics • **Definició:** $(X, \tau)$ amb $\tau$ = família d'oberts satisfent: ∅, X ∈ τ; unions arbitràries i interseccions finites d'oberts són obertes • **Exemples:** Trivial {∅, X}, discreta 𝒫(X), usual de ℝ, induïda per mètrica, cofinita, Zariski • **Base:** Família B tal que tot obert és unió d'elements de B • **Interior/Clausura/Frontera:** A° = major obert ⊆ A, Ā = menor tancat ⊇ A, ∂A = Ā \ A° • **Continuïtat:** f⁻¹(obert) és obert. Homeomorfisme = bijecció bicontinua • **Hausdorff (T₂):** Punts distints tenen entorns disjunts. Garanteix unicitat de límits • **Compacitat:** Tot recobriment per oberts té subrecobriment finit. Tychonoff: producte de compactes és compacte • **Connexitat:** No és unió disjunta de dos oberts no buits. Connex per arcs ⟹ connex • **Producte/Quocient:** Topologia producte té base U×V. Quocient: V obert ⟺ f⁻¹(V) obert
T18. Funcions reals d'una variable real. Límits
📋 RESUM: Funcions reals i límits • Una funció real d’una variable és $f: D\subseteq\mathbb{R}\to\mathbb{R}$. El límit descriu el valor al qual s’apropa $f(x)$ quan $x$ s’apropa a un punt $a$ (sense necessitat que $f(a)$ existeixi). • **Definició $\varepsilon-\delta$:** $\lim_{x\to a} f(x)=L$ si per a tot $\varepsilon>0$ existeix $\delta>0$ tal que $0<|x-a|<\delta\Rightarrow |f(x)-L|<\varepsilon$. El límit és únic. • **Límits laterals:** el límit existeix si i només si existeixen $\lim_{x\to a^-}f(x)$ i $\lim_{x\to a^+}f(x)$ i coincideixen. • **Límits infinits i a l’infinit:** definicions anàlogues amb $M$ gran o amb $x>A$. Permeten estudiar asímptotes. • **Propietats:** linealitat, producte, quocient (si el denominador no tendeix a 0), potències i composició amb funcions contínues. • **Teoremes clau:** sandvitx (pont), caràcter local, criteri seqüencial (en $\mathbb{R}$). • **Indeterminacions:** $0/0$, $\infty/\infty$, $\infty-\infty$, $0\cdot\infty$, etc. Tècniques: factoritzar, racionalitzar, canvis de variable i límits notables. • **Asímptotes:** vertical ($x=a$ si $f\to\pm\infty$), horitzontal ($y=L$ si $x\to\pm\infty$) i obliqua ($y=mx+n$).
T19. Continuïtat de funcions d'una variable real
📋 RESUM: Continuïtat • **Definició:** f és contínua en a si $\lim_{x\to a} f(x)=f(a)$ (equivalent a la condició $\varepsilon-\delta$). En extrems d’un interval tancat s’utilitza continuïtat unilateral. • **Discontinuïtats:** - Evitable: el límit existeix però f(a) no existeix o és diferent. - De salt: límits laterals finits però diferents. - Infinita: límit lateral és ±∞. - Essencial/oscil·latòria: no existeix límit per oscil·lació. • **Algebra:** suma, producte, quocient (si g(a)≠0) i composició conserven continuïtat. Polinomis sempre continus; racionals on el denominador no és zero. • **Teoremes clau en [a,b]:** - Bolzano: si f(a)f(b)<0, existeix c amb f(c)=0. - Valor intermedi: f pren tots els valors entre f(a) i f(b). - Weierstrass: en [a,b] f és acotada i assoleix màxim i mínim. • **Continuïtat uniforme:** un mateix δ funciona per a tots els punts. Heine–Cantor: continuïtat en compactes ⇒ uniformement contínua. • **Criteri seqüencial:** f és contínua en a ⟺ per a tota successió x_n→a, f(x_n)→f(a).
T2. Fonaments i evolució històrica de la geometria euclidiana
📋 RESUM: Fonaments de la geometria euclidiana • Mètode axiomàtic: termes primitius → axiomes → definicions → teoremes • 5 postulats d'Euclides: el 5è (paral·leles) és el més complex • Evolució: Egipte/Babilònia (pràctica) → Grècia (deductiva) → Àrabs → Renaixement • Teorema de Tales: proporcionalitat en rectes tallades per paral·leles • Teorema de Pitàgores: a² + b² = c² en triangles rectangles • Crisis s.XIX: Bolyai, Lobatxevski, Gauss → geometries no euclidianes • La geometria euclidiana és un model de l'espai, no l'única "veritat"
T20. Derivació de funcions d'una variable real
📋 RESUM: Derivació • **Definició:** $f'(a)=\lim_{h\to 0}\frac{f(a+h)-f(a)}{h}$ (si existeix). Geomètricament és el pendent de la tangent: $y=f(a)+f'(a)(x-a)$. • **Derivades laterals:** $f'_-(a)$ i $f'_+(a)$; f és derivable ⇔ existeixen i coincideixen. • **Derivable ⇒ contínua**, però no a l’inrevés (ex.: $|x|$ a 0). • **Regles:** linealitat, producte, quocient i cadena. Inversa: $(f^{-1})'(b)=1/f'(a)$ amb $b=f(a)$. • **Derivades bàsiques:** $(x^n)'=nx^{n-1}$, $(e^x)'=e^x$, $(\ln x)'=1/x$, $(\sin x)'=\cos x$, etc. • **Teoremes:** - Rolle: si f(a)=f(b) i és contínua/derivable, existeix c amb f'(c)=0. - Valor mitjà (Lagrange): existeix c amb $f'(c)=\frac{f(b)-f(a)}{b-a}$. • **Aplicacions:** signe de $f'$ → monotonia; punts crítics ($f'=0$ o no existeix) → candidats a extrems; criteri de la segona derivada per classificar. • **Convexitat:** $f''\ge 0$ (convexa), $f''\le 0$ (còncava). Punt d’inflexió si canvia la concavitat. • **Taylor:** $f(x)\approx f(a)+f'(a)(x-a)$ (aproximació lineal). Newton: $x_{n+1}=x_n-f(x_n)/f'(x_n)$.
T21. Desenvolupaments en sèries de potències de funcions usuals
📋 RESUM: Sèries de potències i funcions usuals **Conceptes fonamentals:** • Sèrie de potències: Σcₙ(x-a)ⁿ amb radi de convergència R • Fórmula de Cauchy-Hadamard: 1/R = limsup ⁿ√|cₙ| • Dins l'interval: funció contínua, infinitament derivable, integrable terme a terme **Teorema de Taylor:** • f(x) = Σ f⁽ⁿ⁾(a)/n! · (x-a)ⁿ • Residu de Lagrange: Rₙ(x) = f⁽ⁿ⁺¹⁾(ξ)/(n+1)! · (x-a)ⁿ⁺¹ **Desenvolupaments essencials (R = radi):** • eˣ = Σ xⁿ/n! (R = ∞) • sin x = Σ (-1)ⁿx²ⁿ⁺¹/(2n+1)! (R = ∞) • cos x = Σ (-1)ⁿx²ⁿ/(2n)! (R = ∞) • ln(1+x) = Σ (-1)ⁿ⁺¹xⁿ/n (R = 1) • (1+x)ᵅ = Σ (α choose n)xⁿ (R = 1) • arctan x = Σ (-1)ⁿx²ⁿ⁺¹/(2n+1) (R = 1) **Aplicacions:** càlcul de límits, integrals, EDOs, aproximacions, fórmula d'Euler.
T22. Estudi global de funcions. Representació gràfica
📋 RESUM: Estudi global de funcions **Anàlisi prèvia:** • Domini: restriccions (fraccions, arrels, logaritmes) • Paritat: f(-x) = f(x) parella, f(-x) = -f(x) senar • Periodicitat: f(x+T) = f(x) • Punts de tall: amb eix Y (x=0), amb eix X (f(x)=0) **Límits i asímptotes:** • AV: lim_{x→a} f(x) = ±∞ • AH: lim_{x→±∞} f(x) = L • AO: y = mx + n on m = lim f(x)/x, n = lim(f(x) - mx) **Estudi diferencial:** • f'(x) > 0: creixent; f'(x) < 0: decreixent • Punts crítics: f'(c) = 0 → possibles extrems • f''(x) > 0: còncava amunt; f''(x) < 0: còncava avall • Punts d'inflexió: f''(c) = 0 amb canvi de signe **Protocol:** Domini → Simetries → Talls → Asímptotes → f' (monotonia, extrems) → f'' (concavitat, inflexió) → Gràfica
T23. Integració de funcions d'una variable real
📋 RESUM: Integració de funcions d'una variable **Integral indefinida:** • Primitiva: F'(x) = f(x) → ∫f(x)dx = F(x) + C • Propietat de linealitat **Tècniques d'integració:** • Canvi de variable: ∫f(φ(t))φ'(t)dt • Parts: ∫u dv = uv - ∫v du (regla ILATE) • Fraccions simples: descomposició de racionals • Trigonomètriques: substitució Weierstrass t = tan(x/2) **Integral definida (Riemann):** • ∫[a,b] f = lim(sumes de Riemann) • Propietats: linealitat, additivitat, monotonia **Teorema Fonamental:** • 1a part: F(x) = ∫[a,x] f(t)dt → F'(x) = f(x) • 2a part (Barrow): ∫[a,b] f = F(b) - F(a) **Integrals impròpies:** interval o integrand no fitat, criteris de convergència **Aplicacions:** àrea, longitud d'arc, volum i superfície de revolució
T24. Integració múltiple
📋 RESUM: Integració múltiple **Integrals dobles:** • Teorema de Fubini: ∬_R f dA = ∫∫ f(x,y) dy dx (ordre intercanviable) • Tipus I: límits y = g₁(x) a g₂(x); Tipus II: límits x = h₁(y) a h₂(y) • Coordenades polars: dA = r dr dθ **Integrals triples:** • Coordenades cilíndriques: dV = r dr dθ dz • Coordenades esfèriques: dV = ρ² sin φ dρ dφ dθ **Canvi de variables:** • ∬_R f(x,y) dA = ∬_S f(T(u,v)) |J| du dv • Jacobià: J = det(∂(x,y)/∂(u,v)) **Aplicacions:** • Àrea/Volum: ∬1 dA, ∭1 dV • Massa: ∬ρ dA, centre de massa: x̄ = (1/M)∬xρ dA • Moments d'inèrcia: Ix = ∬y²ρ dA • Àrea de superfícies: ∬√(1 + fx² + fy²) dA
T25. Funcions de diverses variables reals. Derivades parcials
📋 RESUM: Funcions de diverses variables i derivades parcials **Topologia de ℝⁿ:** • Norma: ‖x‖ = √(Σxᵢ²), distància, boles obertes • Conjunts: obert, tancat, compacte (tancat i fitat), connex **Límits:** • El límit ha de ser únic per tots els camins • Límits iterats iguals NO garanteixen existència del límit • Tècnica: polars per demostrar existència **Derivades parcials:** • ∂f/∂x = lim_{h→0} [f(a+h,b) - f(a,b)]/h • Teorema de Schwarz: fxy = fyx (si contínues) **Gradient:** • ∇f = (∂f/∂x, ∂f/∂y, ...) — direcció de màxim creixement • Perpendicular a corbes de nivell **Derivada direccional:** Du f = ∇f · u **Regla de la cadena:** dz/dt = (∂f/∂x)(dx/dt) + (∂f/∂y)(dy/dt) **Derivació implícita:** dy/dx = -Fx/Fy **Important:** Existència de derivades parcials ≠ continuïtat
T26. Diferencial. Aplicacions
📋 RESUM: Diferencial i aplicacions • En 1 variable: si f és derivable en a, df_a(h)=f'(a)h i f(a+h)=f(a)+f'(a)h+o(h). • Aproximació lineal: Δf≈df; error sovint O(h²) si f'' acotada. • En ℝⁿ→ℝᵐ: f és diferenciable en a si existeix L lineal amb f(a+h)=f(a)+L(h)+o(‖h‖). L és el diferencial Df(a). • Jacobiana: J_f(a)=(∂f_i/∂x_j)(a) i df_a(h)=J_f(a)h. • Condició suficient: derivades parcials contínues (C¹) ⇒ diferenciabilitat. • Derivada direccional: D_u f(a)=∇f(a)·u; màxim = ‖∇f‖. • Pla tangent a z=f(x,y): z=f(a,b)+f_x(a,b)(x-a)+f_y(a,b)(y-b). • Regla de la cadena: D(f∘g)(a)=Df(g(a))·Dg(a). • Propagació d’errors: Δy≈Σ f_{x_i}(a)Δx_i. • Taylor multivariable: f(a+h)=f(a)+∇f(a)·h+½ hᵀH_f(a)h+o(‖h‖²).
T27. Sèries de Fourier. Aplicacions
📋 RESUM: Sèries de Fourier • Per a funcions 2π-periòdiques: f(x) ~ a₀/2 + Σ_{n≥1}(a_n cos nx + b_n sin nx). • Coeficients: a₀=(1/π)∫_{-π}^{π} f, a_n=(1/π)∫ f cos nx, b_n=(1/π)∫ f sin nx. • Ortogonalitat de sin/cos a [-π,π] ⇒ càlcul per projecció. • Forma complexa: f ~ Σ c_n e^{inx}, c_n=(1/2π)∫ f e^{-inx}. • Simetries: f parella ⇒ b_n=0; f senar ⇒ a_n=0. • Convergència (Dirichlet): la sèrie convergeix a (f(x⁺)+f(x⁻))/2; a f en punts continus. • Fenomen de Gibbs: sobreoscil·lació prop de salts. • Parseval: (1/π)∫|f|² = a₀²/2 + Σ(a_n²+b_n²). • Període T: freqüència fonamental ω₀=2π/T. • Aplicacions: anàlisi de senyals i resolució d’EDP (calor, ones) per separació de variables.
T28. Equacions diferencials ordinàries
📋 RESUM: Equacions diferencials ordinàries • EDO: relació entre y(x) i les seves derivades; ordre = derivada màxima. • Primer ordre: – Separable: y'=g(x)h(y) ⇒ ∫dy/h(y)=∫g(x)dx. – Lineal: y'+p(x)y=q(x), factor integrant μ=e^{∫p} ⇒ (μy)'=μq. – Bernoulli: y'+py=qy^α ⇒ v=y^{1-α} lineal. – Homogènia: y'=F(y/x), substitució y=vx. – Exacta: Mdx+Ndy=0 amb M_y=N_x ⇒ Φ(x,y)=C. • Segon ordre lineal (coef. constants): y''+ay'+by=0 ⇒ característica r²+ar+b=0. – Arrels reals, doble o complexes ⇒ formes conegudes. – No homogènia: y=y_h+y_p (coeficients indeterminats o variació de paràmetres). • Sistemes lineals: x'=Ax+b(t), solució amb e^{At}. • Existència i unicitat: Picard–Lindelöf (continuïtat + Lipschitz en y) ⇒ solució única. • Qualitatiu: punts d’equilibri i estabilitat en autònomes; classificació per valors propis en 2D.
T29. Equacions en derivades parcials
📋 RESUM: Equacions en derivades parcials • EDP: equacions per a u(x₁,…,xₙ) amb derivades parcials. • EDP lineal de 2n ordre (2 variables): A u_{xx}+2B u_{xy}+C u_{yy}+…=G. • Classificació: Δ=B²-AC. – El·líptica (Δ<0): Laplace/Poisson, principi del màxim. – Parabòlica (Δ=0): calor, difusió i suavització. – Hiperbòlica (Δ>0): ones, propagació finita. • Condicions: Dirichlet (u), Neumann (∂u/∂n), Robin (combinació); inicials en evolutives. • Separació de variables: u=X·T ⇒ problemes d’autovalors Sturm–Liouville; apareixen sèries de Fourier. • Calor (0,L): u(x,t)=Σ b_n sin(nπx/L)e^{-k(nπ/L)²t}. • Ones (0,L): u(x,t)=Σ (A_n cos(nπct/L)+B_n sin(nπct/L)) sin(nπx/L). • Característiques (1r ordre): a u_x+b u_y=c ⇒ dx/ds=a, dy/ds=b, du/ds=c.
T3. Nombres enters. Divisibilitat. Nombres primers. Congruències
📋 RESUM: Nombres enters, divisibilitat i congruències • ℤ es construeix des de ℕ×ℕ amb relació d'equivalència (a,b)~(c,d) ⟺ a+d=b+c • Divisibilitat: a|b ⟺ ∃k: b=ak • Algorisme d'Euclides: mcd(a,b) = mcd(b, a mod b) • Identitat de Bézout: mcd(a,b) = ax + by • Teorema Fonamental: tot n>1 és producte únic de primers • Congruències: a≡b (mod n) ⟺ n|(a-b) • Propietat: mcd(a,b)·mcm(a,b) = |ab| • Aplicacions: RSA, ISBN, calendari
T30. Espais de Hilbert. Aplicacions
📋 RESUM: Espais de Hilbert • Producte escalar ⟨·,·⟩ ⇒ norma ‖x‖=√⟨x,x⟩, distància i geometria (ortogonalitat). • Cauchy–Schwarz: |⟨x,y⟩|≤‖x‖‖y‖. • Hilbert: espai amb producte escalar complet en la norma. • Exemples: ℝⁿ, ℓ², L²[a,b]. • Complement ortogonal: M^⊥={x:⟨x,m⟩=0}. Si M tancat, H=M⊕M^⊥. • Teorema de projecció: per M tancat, existeix únic P_Mx∈M que minimitza ‖x-y‖; x-P_Mx∈M^⊥. • BON: (e_n) ortonormal i densa ⇒ x=Σ⟨x,e_n⟩e_n (en norma). • Parseval: ‖x‖²=Σ|⟨x,e_n⟩|²; Bessel: Σ|⟨x,e_n⟩|²≤‖x‖². • Gram–Schmidt: ortonormalitza una família independent. • Operadors acotats, adjunt T*, autoadjunts i unitaris. • Riesz: tot funcional continu φ s’escriu com φ(x)=⟨x,y⟩. • Aplicacions: Fourier com projecció en L², mínims quadrats, formulacions variacionals i quàntica.
T31. Funcions analítiques. Aplicacions
📋 RESUM: Funcions analítiques i aplicacions • Derivabilitat complexa: f'(z₀) = lim[h→0] (f(z₀+h)-f(z₀))/h (límit independent de la direcció) • Equacions de Cauchy-Riemann: ∂u/∂x = ∂v/∂y, ∂u/∂y = -∂v/∂x (condició necessària i suficient) • Funció analítica (holomorfa): derivable en tot punt d'un obert; implica C∞ i desenvolupable en sèrie de Taylor • Funcions harmòniques: Δu = 0; les parts real i imaginària d'una funció analítica són harmòniques conjugades • Teorema de Cauchy: ∮f(z)dz = 0 per a f analítica en domini simplement connex • Fórmula integral de Cauchy: f(z₀) = (1/2πi)∮f(z)/(z-z₀)dz • Sèrie de Laurent: desenvolupament amb potències negatives per a singularitats • Singularitats: evitables (límit finit), pols (límit infinit), essencials (comportament caòtic) • Residu: coeficient a₋₁ de Laurent; Res(f,z₀) per a pol simple = lim(z-z₀)f(z) • Teorema dels residus: ∮f(z)dz = 2πi·Σ Res(f,zₖ) — eina per calcular integrals reals • Aplicacions: dinàmica de fluids, electroestàtica, transformacions conformes, teoria de nombres
T32. Transformades de Laplace i aplicacions
📋 RESUM: Transformades de Laplace i aplicacions • Definició: ℒ{f(t)} = F(s) = ∫₀^∞ f(t)e^{-st}dt, amb s = σ + iω complex • Transformades bàsiques: ℒ{1}=1/s, ℒ{tⁿ}=n!/s^{n+1}, ℒ{e^{at}}=1/(s-a), ℒ{sin(ωt)}=ω/(s²+ω²) • Linealitat: ℒ{af+bg} = aF(s)+bG(s) • Translació en s: ℒ{e^{at}f(t)} = F(s-a) • Translació en t: ℒ{f(t-a)u(t-a)} = e^{-as}F(s) (amb u graó de Heaviside) • Derivades: ℒ{f'} = sF(s)-f(0), ℒ{f''} = s²F(s)-sf(0)-f'(0) — clau per EDOs • Convolució: ℒ{f*g} = F(s)·G(s), amb (f*g)(t) = ∫₀^t f(τ)g(t-τ)dτ • Delta de Dirac: ℒ{δ(t)} = 1, ℒ{δ(t-a)} = e^{-as} • Inversa per fraccions parcials: descomposar P(s)/Q(s) segons arrels (simples, repetides, complexes) • Aplicació a EDOs: transformar → equació algebraica → resoldre → invertir • Funció de transferència: H(s) = Y(s)/X(s) — estabilitat si pols amb Re<0 • Aplicacions: circuits RLC (impedàncies), sistemes mecànics, teoria de control
T33. Geometria afí. Espai afí
📋 RESUM: Geometria afí i espai afí • Espai afí: terna (𝒜, V, +) amb punts, espai vectorial i acció que satisfà axiomes (neutre, associativitat, transitivitat) • Vector de posició: únic vector PQ tal que P + PQ = Q; relació de Chasles: PQ + QR = PR • Referència afí: origen O + base {e₁,...,eₙ}; coordenades via OP = Σxᵢeᵢ • Varietat afí: 𝓛 = P + W (punt base + subespai director); dim(𝓛) = dim(W) • Nomenclatura: punt (dim 0), recta (dim 1), pla (dim 2), hiperplà (codim 1) • Equacions: paramètriques (amb paràmetres λ) o implícites/cartesianes (equacions lineals) • Intersecció: 𝓛₁ ∩ 𝓛₂ ≠ ∅ ⟺ P₁P₂ ∈ W₁ + W₂; fórmula de Grassmann afí • Paral·lelisme: W₁ ⊆ W₂ o W₂ ⊆ W₁; estrictament paral·leles si W₁ = W₂ • Raó simple: r(A,B,C) = λ amb AC = λ·AB; invariant afí fonamental • Coordenades baricèntriques: Q = Σλᵢ·Pᵢ amb Σλᵢ = 1 • Aplicació afí: f(P+v) = f(P) + f̄(v); en coordenades: f(X) = AX + b • Propietats preservades: alineació, paral·lelisme, raó simple, baricentre • Afinitat: aplicació afí bijectiva (det(A) ≠ 0); exemples: translacions, homoteties, simetries
T34. Geometria mètrica. Espai euclidià
📋 RESUM: Geometria mètrica i espai euclidià • Producte escalar: ⟨·,·⟩:V×V→ℝ simètric, bilineal, definit positiu; canònic: u·v = Σuᵢvᵢ • Matriu de Gram: G = (⟨eᵢ,eⱼ⟩); en base ortonormal G = I • Norma: ‖v‖ = √⟨v,v⟩; distància d(P,Q) = ‖PQ‖ • Desigualtat Cauchy-Schwarz: |⟨u,v⟩| ≤ ‖u‖·‖v‖ • Angle: cos θ = ⟨u,v⟩/(‖u‖·‖v‖) • Ortogonalitat: u⊥v ⟺ ⟨u,v⟩=0; V = W ⊕ W^⊥ • Gram-Schmidt: procés per construir base ortogonal a partir de qualsevol base • Projecció ortogonal: proy_W(v) = Σ ⟨v,uᵢ⟩/⟨uᵢ,uᵢ⟩ · uᵢ • Producte vectorial: u×v perpendicular a u i v, ‖u×v‖ = àrea paral·lelogram • Producte mixt: [u,v,w] = u·(v×w) = det; |[u,v,w]| = volum paral·lelepípede • Distància punt-pla: d = |ax₀+by₀+cz₀+d|/√(a²+b²+c²) • Distància punt-recta: d = ‖AP×v‖/‖v‖ • Isometria: preserva distàncies; matriu ortogonal (AᵀA = I) • Isometries directes (det=1) vs inverses (det=-1)
T35. Còrbes còníques. Classificació
📋 RESUM: Corbes còniques i classificació • Definició geomètrica: secció d'un con per un pla; angle pla/eix determina el tipus • El·lipse: d(P,F₁)+d(P,F₂)=2a; eq. canònica x²/a²+y²/b²=1; excentricitat e=c/a<1 • Hipèrbola: |d(P,F₁)-d(P,F₂)|=2a; eq. canònica x²/a²-y²/b²=1; e=c/a>1; asímptotes y=±(b/a)x • Paràbola: d(P,F)=d(P,directriu); eq. canònica y²=2px; e=1 • Relació focus-directriu: d(P,F)/d(P,d)=e per a totes les còniques • Equació general: Ax²+Bxy+Cy²+Dx+Ey+F=0 • Discriminant: δ = AC-B²/4 determina el tipus (>0 el·líptic, =0 parabòlic, <0 hiperbòlic) • Classificació completa: usar δ i Δ=det(M) per distingir casos degenerats • Reducció canònica: 1) Rotació per eliminar Bxy, 2) Translació per completar quadrats • Propietats òptiques: reflexió respecte focus (paràbola concentra raigs paral·lels) • Coordenades polars: r = l/(1+e·cos θ) amb focus a l'origen • Tangent: equació polaritzada respecte al punt de tangència
T36. Quàdriques. Classificació
📋 RESUM: Quàdriques i classificació • Quàdrica: superfície de 2n grau en ℝ³: Ax²+By²+Cz²+Dxy+Exz+Fyz+Gx+Hy+Iz+J=0 • Forma matricial: XᵀQX + LᵀX + J = 0 amb Q simètrica (part quadràtica) • Rotacions: per teorema espectral, Q es diagonalitza amb canvi ortogonal → elimina termes mixtos • Translacions: completar quadrats elimina termes lineals; si queda sense lineals → quàdrica central (té centre) • Invariants: rang rg(Q) i signatura (p,n) (Sylvester); determinants det(Q) i det(M) per casos degenerats • Formes canòniques centrals: el·lipsoide x²/a²+y²/b²+z²/c²=1; hiperboloides (1 fulla o 2); con el·líptic (=0) • Formes parabòliques (rang 2): paraboloide el·líptic x²/a²+y²/b²=2pz; paraboloide hiperbòlic x²/a²−y²/b²=2pz • Cilindres: una variable no apareix → cilindre el·líptic/hiperbòlic/parabòlic • Superfícies reglades: con, cilindres, paraboloide hiperbòlic, hiperboloide d’1 fulla • Procediment: construir Q → diagonalitzar → completar quadrats → identificar tipus i realitat/degeneració
T37. Corbes en el pla i en l'espai
📋 RESUM: Corbes en el pla i en l’espai • Representacions: paramètrica γ(t), implícita F(x,y)=0, explícita y=f(x), polars r(θ) • Regularitat: corba regular si γ'(t)≠0; defineix direcció tangent • Tangent: en paramètrica, línia tangent ℓ(s)=γ(t₀)+sγ'(t₀); en implícita, Fₓ(x₀,y₀)(x-x₀)+Fᵧ(x₀,y₀)(y-y₀)=0 • Longitud d’arc: L=∫‖γ'(t)‖dt; si y=f(x): L=∫√(1+f'(x)²)dx • Parametrització per arc s: imposa ‖dγ/ds‖=1 i simplifica curvatura • Curvatura plana: κ(t)=|x'y''−y'x''|/(x'²+y'²)^{3/2}; en arc: κ=‖T'‖ • Corbes espacials: κ(t)=‖γ'×γ''‖/‖γ'‖³; torsió τ=(γ',γ'',γ''')/‖γ'×γ''‖² • Triedre de Frenet: T tangent, N normal, B binormal; fórmules T'=κN, N'=-κT+τB, B'=-τN • Plans associats: osculador (T,N), normal (N,B), rectificant (T,B) • Exemple: hèlix (a cos t, a sin t, bt) té κ i τ constants
T38. Superfícies. Curvatura
📋 RESUM: Superfícies i curvatura • Superfície parametritzada: X(u,v)∈ℝ³ regular si X_u×X_v≠0 • Pla tangent: generat per X_u i X_v; normal unitari n=(X_u×X_v)/‖X_u×X_v‖ • 1a forma fonamental: I=E du²+2F dudv+G dv², E=⟨X_u,X_u⟩, F=⟨X_u,X_v⟩, G=⟨X_v,X_v⟩ • Longitud i àrea: L=∫√(Eū²+2Fūṽ+Gṽ²)dt; dA=√(EG−F²)dudv • 2a forma fonamental: II=e du²+2f dudv+g dv², e=⟨X_uu,n⟩, f=⟨X_uv,n⟩, g=⟨X_vv,n⟩ • Curvatures principals k₁,k₂: autovalors de l’operador forma; det(II−kI)=0 • Curvatura gaussiana: K=k₁k₂=(eg−f²)/(EG−F²), intrínseca (teorema egregi) • Curvatura mitjana: H=(k₁+k₂)/2; superfícies mínimes si H=0 • Signes de K: K>0 el·líptica; K=0 desenvolupable; K<0 sella • Geodèsiques: corbes de curvatura geodèsica nul·la, localment minimitzen distància; a l’esfera són grans cercles
T39. Geometria projectiva. Espai projectiu
📋 RESUM: Geometria projectiva i espai projectiu • Espai projectiu: P^n(ℝ)=(ℝ^{n+1}\{0})/∼, on X∼λX (λ≠0). Punts amb coordenades homogènies [x₀:…:xₙ] • Carta afí: x₀≠0 ↔ (x₁/x₀,…,xₙ/x₀); hiperplà a l'infinit Π∞: x₀=0 • Rectes/hiperplans: equacions lineals homogènies a·x=0; a P², recta ax+by+cz=0 • Dualitat: intercanvi punt↔hiperplà; moltes propietats es dupliquen (Pascal/Brianchon) • Projectivitats: transformacions induïdes per A∈GL(n+1); grup PGL(n+1) (A i λA equivalen) • Punts a l'infinit: rectes paral·leles afins es tallen en un punt de Π∞; cada direcció ↔ punt a l'infinit • Raó doble (A,B;C,D)=((c-a)(d-b))/((c-b)(d-a)), invariant fonamental de projectivitats de P¹; cas harmònic si =−1 • Còniques projectives: equació homogènia de grau 2, XᵀQX=0; tangent en P: PᵀQX=0 • Teoremes: Desargues (perspectiva), Pappus (col·lineació) • Aplicacions: perspectiva, homografies en visió, compactificació en geometria algebraica
T4. Nombres racionals
📋 RESUM: Nombres racionals • Construcció: ℚ = (ℤ×ℤ*)/~ amb (a,b)~(c,d) ⟺ ad=bc • Fracció irreductible: mcd(|a|,|b|)=1 i b>0 • Operacions: a/b + c/d = (ad+bc)/bd; a/b · c/d = ac/bd • (ℚ,+,·) és un cos commutatiu • Densitat: entre dos racionals hi ha infinits altres racionals • Decimals: exactes (denominador 2ᵃ·5ᵇ), periòdics purs/mixtos • Fracció generatriu: procediment algebraic per a periòdics
T40. Transformacions en el pla i en l'espai
📋 RESUM: Transformacions en el pla i en l’espai • Lineals: T(x)=Ax, preserven l’origen • Afins: f(x)=Ax+b; si det(A)≠0 són afinitats; preserven alineació, paral·lelisme i raó simple • Homogènies: afins en 2D/3D es representen amb matrius 3×3 i 4×4 per facilitar composició • Isometries: preserven distàncies; forma f(x)=Ax+b amb A ortogonal (AᵀA=I). Directes si det=1, inverses si det=-1 • Isometries del pla: translacions, rotacions, simetries axials, simetries lliscants • Isometries de l’espai: translacions, rotacions d’eix, simetries de pla, simetria central, moviments helicoïdals • Similituds: d’=k·d (k>0); f(x)=kAx+b. Homotetia: f(x)=O+k(x−O) • Afins destacades: cisallament (shear), projeccions, reflexions • Grups: E(n) (isometries), GL(n) (lineals invertibles), grup afí, grup de similituds • Projectives (homografies): en P², [x:y:1]↦H[x:y:1]; envien rectes a rectes i preserven la raó doble • Punts fixos: (A−I)x=−b; translació sense fixos (si b≠0), rotació amb 1 fix, simetria axial amb una recta fixa
T41. Isometries
📋 RESUM: Isometries en el pla i en l'espai **Definició:** Transformacions que preserven distàncies: d(f(P), f(Q)) = d(P, Q). **Classificació en el pla:** • Translació: T_v(P) = P + v (0 punts fixos) • Rotació: R_{O,θ} gira angle θ al voltant de O (1 punt fix) • Reflexió: S_r simetria respecte recta r (recta de punts fixos) • Simetria amb lliscament: reflexió + translació paral·lela (0 punts fixos) **Isometries directes (det = +1):** Translacions, rotacions (preserven orientació) **Isometries inverses (det = -1):** Reflexions, simetries amb lliscament (canvien orientació) **Matriu de rotació:** R_θ = ((cos θ, -sin θ), (sin θ, cos θ)) **Composició de reflexions:** • 2 eixos paral·lels (dist. d) → translació (2d) • 2 eixos secants (angle α) → rotació (2α) **Teorema fonamental:** Tota isometria = composició de màxim 3 reflexions. **Grups de simetria:** Cíclic C_n, dièdric D_n, 7 frisos, 17 grups cristal·logràfics. **Aplicacions:** Cristal·lografia, art (Escher, Alhambra), informàtica gràfica, física (teorema de Noether).
T42. Moviments en el pla
📋 RESUM: Moviments en el pla i grup de moviments **Moviments bàsics:** • Translació: T_v(P) = P + v • Rotació: R_{C,θ} - gir d'angle θ al voltant de C • Reflexió: S_r - simetria respecte recta r • Simetria amb lliscament: reflexió + translació paral·lela **Composició de reflexions:** • Eixos paral·lels (dist. d) → Translació (mòdul 2d) • Eixos secants (angle α) → Rotació (angle 2α) **Composició de rotacions:** • Mateix centre: R_{O,α} ∘ R_{O,β} = R_{O,α+β} • Centres diferents: rotació (si α+β ≠ 0) o translació (si α+β = 0) **Grup euclidià E(2):** • Estructura: E(2) ≅ ℝ² ⋊ O(2) • Subgrup directe E⁺(2): translacions + rotacions • Representació matricial amb coordenades homogènies (3×3) **Grups de simetria discrets:** • Puntuals: cíclics C_n, dièdrics D_n • Frisos: 7 tipus • Cristal·logràfics: 17 tipus (paper pintat) **Aplicacions:** Geometria computacional, art (Escher), cristal·lografia, física (teorema de Noether).
T43. Semblances. Aplicacions
📋 RESUM: Semblances i aplicacions **Definició:** Transformació que multiplica distàncies per k: d(f(P), f(Q)) = k·d(P, Q). **Homotècia H_{O,k}:** Centre O, raó k. Formula: P' = O + k(P - O). • Punt fix: només el centre O • Rectes → rectes paral·leles (o elles mateixes si passen per O) • Composició: H_{O,k₁} ∘ H_{O,k₂} = H_{O,k₁k₂} **Descomposició:** Semblança = Isometria ∘ Homotècia. **Propietats:** • Preserva angles i proporcions • Àrees es multipliquen per k² • Volums es multipliquen per k³ **Triangles semblants - Criteris:** AA, LAL, LLL. **Teoremes clàssics:** • Tales: segments proporcionals sobre transversals • Altura: h² = m·n • Catet: a² = c·m **Raó àuria:** φ = (1+√5)/2 ≈ 1.618. **Aplicacions:** Escales de mapes (1:n lineal, 1:n² àrees), maquetes, fotografia, microscòpia, fractals.
T44. Fractals. Geometria fractal
📋 RESUM: Fractals i geometria fractal **Definició:** Objectes amb autosemblança i dimensió no entera. Terme de Mandelbrot (1975). **Autosemblança:** Parts són còpies a escala del tot (exacta, aproximada o estadística). **Dimensió fractal:** • Fórmula de semblança: D = log(N) / log(r), on N = còpies, r = factor d'escala • Box-counting: D = lim log(N(ε)) / log(1/ε) **Fractals clàssics:** • Conjunt de Cantor: D ≈ 0.631, mesura zero, no numerable • Corba de Koch: D ≈ 1.262, longitud infinita, contínua no diferenciable • Triangle de Sierpinski: D ≈ 1.585, àrea zero • Esponja de Menger: D ≈ 2.727, volum zero **Fractals dinàmics:** • Conjunt de Julia J_c: frontera òrbites acotades/no acotades per f(z) = z² + c • Conjunt de Mandelbrot M: valors c amb òrbita de 0 acotada **IFS (Sistemes de Funcions Iterades):** Generació de fractals per contraccions. Joc del caos. **Aplicacions:** Gràfics 3D, antenes fractals, medicina (diagnòstic), finances, art. **Natura:** Costes, arbres, núvols, sistema circulatori, llamps.
T45. Sistemes de referència. Canvis de sistema
📋 RESUM: Sistemes de referència i canvis de sistema **Sistema de referència:** origen + eixos (base) + unitats. Un punt P té coordenades segons la base: OP = x e1 + y e2 (+ z e3). **Coordenades polars:** x = r cosθ, y = r sinθ; r = √(x²+y²). **Cilíndriques:** (r,θ,z). **Esfèriques:** x = ρ sinφ cosθ, y = ρ sinφ sinθ, z = ρ cosφ. **Canvi de base:** per a bases B i B', [v]_B = P_{B←B'} [v]_{B'}. La matriu de canvi té com columnes els vectors de B' expressats en B. Invers: P_{B'←B} = (P_{B←B'})^{-1}. **Canvi de representació d’un operador:** A' = P_{B'←B} A P_{B←B'}. **Canvi de sistema geomètric:** • Translació d’origen: (x,y) = (t_x,t_y) + (x',y') • Rotació d’eixos: (x,y) = R_θ (x',y') amb R_θ ortogonal • Combinació: (x,y) = t + R_θ (x',y') **Aplicació:** simplificar equacions (circumferències, cònics) eliminant termes lineals (trasllat) o el terme mixt Bxy (rotació).
T46. Distribucions discretes de probabilitat
📋 RESUM: Distribucions discretes **Variable aleatòria discreta:** pren valors numerables {x_i} amb pmf p(x_i)=P(X=x_i), ∑p=1. CDF: F(x)=P(X≤x). **Moments:** E[X]=∑x p(x), Var(X)=E[X²]−(E[X])². Linealitat: E[aX+b]=aE[X]+b; Var(aX+b)=a²Var(X). **Bernoulli(p):** X∈{0,1}, P(1)=p. E=p, Var=p(1−p). **Binomial(n,p):** nombre d’èxits en n Bernoulli independents. P(X=k)=C(n,k)p^k(1−p)^{n−k}. E=np, Var=np(1−p). Aproximacions: Normal si np(1−p) gran; Poisson si n gran, p petit, λ=np. **Geomètrica(p):** assaigs fins al 1r èxit. P(X=k)=(1−p)^{k−1}p. E=1/p, Var=(1−p)/p². Propietat de falta de memòria. **Binomial negativa(r,p):** assaigs fins a r èxits. E=r/p, Var=r(1−p)/p². **Poisson(λ):** comptatges amb taxa mitjana λ. P(X=k)=e^{−λ}λ^k/k!. E=Var=λ. Suma de Poisson i thinning.
T47. Distribucions contínues de probabilitat
📋 RESUM: Distribucions contínues **Variable contínua:** existeix una densitat f(x)≥0 tal que P(a≤X≤b)=∫_a^b f(x)dx i ∫ f = 1. Per variables contínues, P(X=x)=0. **CDF:** F(x)=P(X≤x)=∫_{−∞}^x f(t)dt i f(x)=F'(x) quan és derivable. **Moments:** E[X]=∫ x f(x)dx; Var(X)=E[X²]−(E[X])². **Uniforme(a,b):** f=1/(b−a) en [a,b]. E=(a+b)/2, Var=(b−a)²/12. **Exponencial(λ):** f(x)=λe^{−λx}, x≥0. E=1/λ, Var=1/λ². Propietat de falta de memòria. Temps entre esdeveniments en un procés de Poisson. **Normal(μ,σ²):** densitat gaussiana. E=μ, Var=σ². Estandardització: Z=(X−μ)/σ ~ N(0,1). TCL: la suma de variables i.i.d. (amb Var finita) tendeix a normal. **Gamma(α,λ):** generalitza l’exponencial. E=α/λ, Var=α/λ². **Chi-quadrat i t:** χ²_ν=∑Z_i². t_ν=Z/√(U/ν) amb cues més pesades; convergeix a N(0,1).
T48. Inferència estadística. Estimació
📋 RESUM: Inferència estadística i estimació **Objectiu:** inferir paràmetres poblacionals θ a partir d’una mostra i.i.d. X₁,…,Xₙ. **Estimació puntual:** un estimador θ̂ és una funció de la mostra. Qualitats: • Biaix: Bias(θ̂)=E[θ̂]−θ (insesgat si és 0) • Consistència: θ̂→θ en probabilitat quan n→∞ • Eficiència: menor Var entre insesgats • MSE: Var(θ̂)+Bias(θ̂)² **Suficiència:** T és suficient si la versemblança factoritza (Fisher–Neyman). **Límit de Cramér–Rao:** Var(θ̂) ≥ 1/Iₙ(θ) per estimadors insesgats (informació de Fisher). **Mètodes de construcció:** • Moments: igualar moments teòrics i mostral • Màxima versemblança: maximitzar L(θ)=∏ f(x_i;θ); sovint maximitzem log L. • (Breu) Bayes: posterior π(θ|x) ∝ L(θ;x)π(θ) **Intervals de confiança (1−α):** P(L(X)≤θ≤U(X))=1−α. • Mitjana normal, σ coneguda: x̄ ± z_{α/2} σ/√n • Mitjana normal, σ desconeguda: x̄ ± t_{α/2,n−1} s/√n • Proporció: p̂ ± z_{α/2} √(p̂(1−p̂)/n) • Variància normal: ((n−1)s²/χ²_{1−α/2}, (n−1)s²/χ²_{α/2})
T49. Contrast d'hipòtesis
📋 RESUM: Contrast d'hipòtesis **Idea:** decidir si les dades són compatibles amb H₀ (hipòtesi nul·la) o donen evidència a favor d’H₁. **Errors:** • Tipus I: rebutjar H₀ sent certa (prob. α = nivell de significació) • Tipus II: no rebutjar H₀ sent falsa (prob. β) • Potència: 1−β **p-valor:** probabilitat (sota H₀) d’obtenir un resultat tan extrem o més que l’observat. Rebutgem si p≤α. **Contrastos clàssics:** • Mitjana normal, σ coneguda: Z=(x̄−μ₀)/(σ/√n) ~ N(0,1) • Mitjana normal, σ desconeguda: T=(x̄−μ₀)/(s/√n) ~ t_{n−1} • Proporció: Z=(p̂−p₀)/√(p₀(1−p₀)/n) ≈ N(0,1) • Variància (normal): χ²=(n−1)s²/σ₀² ~ χ²_{n−1} • Dues mitjanes (variàncies iguals): t amb s_p² combinada i gl n₁+n₂−2 **Relació amb IC:** rebutjar H₀:θ=θ₀ (bilateral) al nivell α ↔ θ₀ no pertany a l’IC (1−α). **Potència:** augmenta amb n, menor variabilitat i diferència real més gran.
T5. Nombres reals. Aproximació decimal. Errors
📋 RESUM: Nombres reals, aproximació i errors • √2 és irracional: demostració per reducció a l'absurd • Construccions de ℝ: successions de Cauchy (Cantor) o talls de Dedekind • Axioma del suprem: tot subconjunt fitat té suprem a ℝ (completitud) • Decimals: exactes i periòdics (racionals), infinits no periòdics (irracionals) • Error absolut: Eₐ = |x-a|; Error relatiu: Eᵣ = |x-a|/|x| • Propagació: suma→errors s'afegeixen; producte→errors relatius s'afegeixen • Notació científica: a×10ⁿ amb 1≤|a|<10
T50. Regressió lineal
📋 RESUM: Regressió lineal **Model simple:** Y_i = β₀ + β₁ x_i + ε_i, amb E[ε_i]=0, Var(ε_i)=σ² (i sovint normalitat). **Mínims quadrats (OLS):** minimitza S=∑(y_i−b₀−b₁x_i)². Fórmules: • b₁ = S_xy / S_xx, on S_xx=∑(x_i−x̄)² i S_xy=∑(x_i−x̄)(y_i−ȳ) • b₀ = ȳ − b₁ x̄ La recta passa per (x̄,ȳ) i ∑e_i=0. **Variabilitat:** SST=∑(y_i−ȳ)² = SSR + SSE, amb SSE=∑e_i². **R²:** R²=SSR/SST=1−SSE/SST (en regressió simple, R²=r²). **Inferència (errors normals):** s²=SSE/(n−2). Contrast H₀:β₁=0: T=b₁/(s/√S_xx) ~ t_{n−2}. IC β₁: b₁ ± t_{α/2,n−2}·s/√S_xx. **Predicció:** IC per la mitjana a x₀ i interval de predicció (més ample) amb termes 1/n i (x₀−x̄)²/S_xx. **Diagnòstic:** residus (no linealitat, heterocedasticitat), punts influents (Cook), i en regressió múltiple, multicol·linealitat (VIF).
T51. Correlació
📋 RESUM: Correlació i regressió • **Covariància**: σ_XY = Σ(xᵢ-x̄)(yᵢ-ȳ)/n = x̄ȳ - x̄·ȳ. Mesura variació conjunta, amb unitats. • **Coeficient de Pearson**: r = σ_XY/(σ_X·σ_Y), adimensional, -1 ≤ r ≤ 1. • **Interpretació**: r=±1 correlació perfecta, r=0 sense relació lineal, |r|>0.7 forta. • **Coeficient de determinació**: R² = r², proporció de variabilitat explicada. • **Mínims quadrats**: Minimitzar Σeᵢ² per trobar la millor recta y = a + bx. • **Pendent**: b = Cov(X,Y)/Var(X), passa pel centroide (x̄, ȳ). • **Dues rectes**: Y sobre X i X sobre Y, només coincideixen si |r|=1. • **Spearman**: Per dades ordinals, usa rangs: ρ = 1 - 6Σdᵢ²/n(n²-1). • **Correlació ≠ causalitat**: Variables confusores, direccionalitat, atzar. • **Regressió no lineal**: Transformacions (log, exp) per linealitzar models.
T52. Estadística descriptiva
📋 RESUM: Estadística descriptiva uni i bidimensional • **Variables**: Qualitatives (nominals/ordinals) i quantitatives (discretes/contínues). • **Taula freqüències**: Absoluta (nᵢ), relativa (fᵢ=nᵢ/n), acumulada (Nᵢ). • **Centralització**: Mitjana (x̄=Σxᵢ/n), mediana (valor central), moda (més freqüent). • **Altres mitjanes**: Geomètrica (√ⁿ∏xᵢ), harmònica (n/Σ1/xᵢ). H≤G≤x̄≤Q. • **Quantils**: Quartils (Q₁,Q₂,Q₃), percentils (Pₖ), decils (Dᵢ). • **Dispersió**: Rang (R=max-min), variància (σ²=Σ(xᵢ-x̄)²/n), desviació típica (σ). • **Coeficient variació**: CV=σ/|x̄|, adimensional, compara dispersions. • **Forma**: Asimetria (g₁), curtosi (g₂>0 leptocúrtica, g₂<0 platicúrtica). • **Box plot**: Caixa Q₁-Q₃, bigotis ±1.5·RIQ, outliers fora. • **Tipificació**: z=(x-x̄)/σ → mitjana 0, desviació 1.
T53. Combinatòria. Aplicacions
📋 RESUM: Combinatòria i nombres combinatoris • **Principis**: Suma (o), producte (i), complement, inclusió-exclusió. • **Factorial**: n! = n·(n-1)·...·1, amb 0! = 1. • **Coeficient binomial**: C(n,k) = n! / [k!(n-k)!], simetria i Pascal. • **Variacions sense rep.**: V(n,m) = n!/(n-m)! (ordenades, sense repetir). • **Variacions amb rep.**: VR(n,m) = nᵐ. • **Permutacions**: Pₙ = n!, circulars PC = (n-1)!. • **Perm. amb repetició**: n! / (n₁!·n₂!·...·nₖ!). • **Combinacions sense rep.**: C(n,m) = binomial, no ordenades. • **Combinacions amb rep.**: CR(n,m) = C(n+m-1, m). • **Binomi Newton**: (a+b)ⁿ = Σ C(n,k)·aⁿ⁻ᵏ·bᵏ. • **Aplicacions**: Probabilitat, grafs, criptografia, contrasenyes.
T54. Variable aleatòria discreta
📋 RESUM: Variable aleatòria discreta • **Variable aleatòria**: Funció X: Ω → ℝ. Discreta si valors finits/numerables. • **Funció probabilitat**: p(xᵢ) = P(X=xᵢ), amb Σpᵢ = 1. • **Funció distribució**: F(x) = P(X≤x), escalonada i no decreixent. • **Esperança**: E[X] = Σxᵢ·pᵢ, lineal: E[aX+b] = aE[X]+b. • **Variància**: Var(X) = E[(X-μ)²] = E[X²]-(E[X])². • **Bernoulli**: 2 resultats, E=p, Var=pq. • **Binomial B(n,p)**: n assajos, P(X=k)=C(n,k)pᵏqⁿ⁻ᵏ, E=np, Var=npq. • **Poisson Po(λ)**: Esdeveniments rars, P(X=k)=e⁻λλᵏ/k!, E=Var=λ. • **Geomètrica**: Temps fins primer èxit, E=1/p, sense memòria. • **Hipergeomètrica**: Mostreig sense reposició. • **Aproximació**: B(n,p)≈Po(np) si n gran, p petit.
T55. Variable aleatòria contínua
📋 RESUM: Variable aleatòria contínua • **Funció densitat f(x)**: f(x)≥0, ∫f(x)dx=1, P(a≤X≤b)=∫f(x)dx. • **Propietat clau**: P(X=a)=0, no distingim < i ≤. • **Funció distribució**: F(x)=P(X≤x)=∫f(t)dt, F'(x)=f(x). • **Uniforme U(a,b)**: f=1/(b-a), E=(a+b)/2, Var=(b-a)²/12. • **Exponencial Exp(λ)**: f=λe^(-λx), E=1/λ, Var=1/λ², manca memòria. • **Normal N(μ,σ²)**: Campana de Gauss, simètrica, punts inflexió μ±σ. • **Regla 68-95-99.7**: Probabilitats dins 1σ, 2σ, 3σ de la mitjana. • **Tipificació**: Z=(X-μ)/σ ~ N(0,1), usar taules Φ(z). • **Aproximació binomial**: B(n,p)≈N(np,npq) si np≥5, nq≥5. • **TCL**: Mitjana mostral → Normal quan n→∞, sigui quina sigui la distribució original.
T56. Programació lineal
📋 RESUM: Programació lineal • **Objectiu**: max/min una funció lineal $z=c^Tx$ sotmesa a restriccions lineals. • **Model**: variables de decisió, funció objectiu, restriccions ($\le,\ge,=$) i $x\ge0$. • **Regió factible**: intersecció de semiplans; és un conjunt **convex** (polígon/poliedre). • **Teorema fonamental**: si hi ha òptim i la regió és no buida i acotada, l’òptim s’assoleix en un **vèrtex**. • **Mètode gràfic (2 variables)**: dibuixar restriccions, trobar vèrtexs, avaluar $z$ o desplaçar rectes d’isobenefici/isocost. • **Casos**: solució única, múltiples (segment òptim), infactible (sense solucions), no acotat (sense màxim/mínim). • **Forma estàndard**: $\max c^Tx$ s.a. $Ax\le b$, $x\ge0$; amb **holgures** per passar a igualtats. • **Símplex**: algoritme que recorre vèrtexs millorant $z$ fins a òptim o detectant patologies. • **Dualitat**: a un primal li correspon un dual; dualitat feble ($c^Tx\le b^Ty$) i forta ($z^*=w^*$). • **Aplicacions**: producció, transport, dietes, mescles, planificació.
T57. Grafs. Aplicacions
📋 RESUM: Grafs i aplicacions • **Graf** $G=(V,E)$: vèrtexs i arestes; pot ser dirigit o ponderat. • **Grau** $d(v)$ i **lema de les encaixades**: $\sum d(v)=2|E|$; #graus imparells és parell. • **Camí/cicle** i **connexió**: components connexes. • **Representacions**: matriu d’adjacència, d’incidència i llistes d’adjacència. • **Arbre**: graf connex sense cicles; equivalent a tenir $E=V-1$. • **MST**: arbre d’expansió mínim; algorismes de Kruskal i Prim. • **Euler**: circuit eulerià ⇔ tots graus parells; camí eulerià ⇔ exactament 2 graus imparells. • **Hamilton**: visita tots els vèrtexs; criteris suficients (Dirac, Ore). • **Coloració**: nombre cromàtic $\chi(G)$; grafs bipartits tenen $\chi=2$. • **Planaritat**: Euler $V-E+F=2$, límits $E\le 3V-6$; no planars $K_5$, $K_{3,3}$. • **Camins mínims**: Dijkstra, Bellman-Ford, Floyd-Warshall. **Flux**: max-flow min-cut.
T58. Mètodes numèrics. Resolució d'equacions
📋 RESUM: Mètodes numèrics per resoldre $f(x)=0$ • Objectiu: aproximar arrels quan no hi ha solució exacta. • **Bolzano**: si f contínua i f(a)·f(b)<0 en [a,b], existeix una arrel. • **Bisecció**: divideix interval amb canvi de signe; sempre convergeix; error ≤ (b-a)/2^{n+1}. Convergència lineal. • **Punt fix**: transformar a x=g(x); iterar x_{n+1}=g(x_n). Convergeix si g és contractiva (|g'|≤k<1 i g(I)⊂I). • **Newton**: x_{n+1}=x_n - f(x_n)/f'(x_n). Quadràtica per arrel simple i x₀ proper; pot divergir si f'≈0 o x₀ dolent. • **Newton modificat**: per arrel múltiple m: x_{n+1}=x_n - m f/f'. • **Secant**: substitueix derivada per diferència; x_{n+1}=x_n - f(x_n)(x_n-x_{n-1})/(f(x_n)-f(x_{n-1})). Ordre ≈1.618. • **Regula falsi**: manté interval amb canvi de signe però usa secant; pot estancar-se. • **Aturada**: |x_{n+1}-x_n|<ε o |f(x_n)|<δ; considerar arrodoniment i estabilitat.
T59. Interpolació. Aproximació
📋 RESUM: Interpolació i aproximació • **Interpolació**: trobar $p(x)$ tal que $p(x_i)=y_i$; en $\mathbb{P}_n$ és única. • **Lagrange**: $p(x)=\sum y_i L_i(x)$ amb $L_i(x)=\prod_{j\ne i}(x-x_j)/(x_i-x_j)$. • **Newton**: forma incremental amb diferències dividides; fàcil afegir punts. • **Error d’interpolació**: $f(x)-p(x)=\frac{f^{(n+1)}(\xi)}{(n+1)!}\prod (x-x_i)$. • **Runge**: nodes equiespaiats + grau alt → oscil·lacions als extrems. • **Nodes de Txebixev**: $x_k=\cos\frac{(2k+1)\pi}{2(n+1)}$ minimitzen oscil·lacions. • **Splines cúbics**: polinomis per trams amb continuïtat de $S,S',S''$; més estables. • **Aproximació (mínims quadrats)**: minimitzar $\sum (y_i-q(x_i))^2$; en ajust lineal s'obtenen equacions normals. • **Relació amb regressió**: pendent $b=\frac{\sum (x-\bar x)(y-\bar y)}{\sum (x-\bar x)^2}$. • **Taylor**: aproximació local i control d’error amb terme de Lagrange.
T6. Successió de nombres reals. Propietats
📋 **RESUM - Successions de Nombres Reals** 🔢 **Definició:** Aplicació $a: \mathbb{N} \to \mathbb{R}$ 📈 **Monotonia:** Creixent ($a_n \le a_{n+1}$), Decreixent ($a_n \ge a_{n+1}$) 📊 **Fitació:** Superior ($a_n \le K$), Inferior ($a_n \ge k$), Fitada ($|a_n| \le M$) 🎯 **Límit (ε-N):** $\forall \varepsilon > 0, \exists N: n \ge N \Rightarrow |a_n - L| < \varepsilon$ ⚡ **Teoremes clau:** - Unicitat del límit - Àlgebra de límits - Monòtona + Fitada = Convergent - Bolzano-Weierstrass
T60. Mètodes numèrics per a la derivació i integració
📋 RESUM: Derivació i integració numèrica • **Derivació numèrica**: usa Taylor i diferències finites. • Progressiva: $f'(x)\approx\frac{f(x+h)-f(x)}{h}$, error $O(h)$. • Regressiva: $f'(x)\approx\frac{f(x)-f(x-h)}{h}$, error $O(h)$. • Centrada: $f'(x)\approx\frac{f(x+h)-f(x-h)}{2h}$, error $O(h^2)$. • Segona derivada: $f''(x)\approx\frac{f(x+h)-2f(x)+f(x-h)}{h^2}$, error $O(h^2)$. • Compromís en h: truncament ↓ amb h, arrodoniment ↑ si h massa petit. • **Integració numèrica**: dividir [a,b] en n intervals, $h=(b-a)/n$. • Rectangles: ordre global $O(h)$. • Trapezi compost: $\frac{h}{2}[f_0+2\sum f_i+f_n]$, ordre $O(h^2)$. • Simpson 1/3 compost (n parell): $\frac{h}{3}[f_0+4\sum f_{imparell}+2\sum f_{parell}+f_n]$, ordre $O(h^4)$. • **Gauss**: nodes/pesos òptims; amb m punts exacta fins grau $2m-1$. • **Richardson/Romberg**: extrapolació per eliminar el terme principal d’error.
T61. Algorísmia. Complexitat computacional
📋 RESUM: Algorísmia i Complexitat Computacional **Algorisme:** Seqüència finita d'instruccions ben definides per resoldre un problema. Propietats: finitud, definició precisa, entrada, sortida, efectivitat. **Complexitat temporal:** Mesura operacions en funció de n. Notació O-gran (cota superior), Ω (inferior), Θ (ajustada). Classes: O(1) constant, O(log n) logarítmica, O(n) lineal, O(n log n) quasi-lineal, O(n²) quadràtica, O(2ⁿ) exponencial. **Recurrències:** Equacions que descriuen algorismes recursius. Teorema mestre per T(n) = aT(n/b) + f(n). **Classes P i NP:** P = resolubles en temps polinòmic. NP = verificables en temps polinòmic. Problema obert: P = NP? **NP-completesa:** Problemes més difícils de NP. Si un es resol en temps polinòmic, P = NP. Exemples: SAT, Clique, Viatjant de comerç. **Estratègies:** Força bruta, divideix i venceràs, programació dinàmica, greedy, backtracking. **Màquina de Turing:** Model fonamental de computació. Existeixen problemes indecidibles (Halting Problem).
T62. Llenguatges de programació
📋 RESUM: Llenguatges de Programació **Conceptes bàsics:** Sintaxi (forma) vs semàntica (significat). Compiladors tradueixen tot el codi; intèrprets executen línia a línia. Tipatge estàtic (compilació) vs dinàmic (execució). **Evolució:** 1a generació (codi màquina), 2a (assemblador), 3a (alt nivell: FORTRAN, C, Pascal), 4a (SQL, MATLAB), 5a (lògics: Prolog). **Paradigmes:** - **Imperatiu:** Seqüències que modifiquen estat (C, Python) - **POO:** Objectes amb atributs i mètodes (Java, Python) - **Funcional:** Funcions pures, immutabilitat (Haskell, Lisp) - **Lògic:** Fets i regles, demostració (Prolog) - **Declaratiu:** Què, no com (SQL) **Estructures de control:** Seqüència, selecció (if), iteració (while, for), recursivitat. **Estructures de dades:** Arrays, llistes, piles (LIFO), cues (FIFO), arbres, grafs, taules hash. **Llenguatges matemàtics:** Python (NumPy, SymPy), MATLAB, R, Julia, Mathematica. **Educació:** Scratch (visual), Python (accessible), pensament computacional (descomposició, patrons, abstracció, algorismes).
T63. Fonaments de calculadores i ordinadors
📋 RESUM: Fonaments de Calculadores i Ordinadors **Àlgebra de Boole:** Sistema amb valors 0 i 1. Operacions: NOT, AND, OR, NAND, NOR, XOR. Lleis de De Morgan: NOT(A+B) = NOT(A)·NOT(B). **Circuits lògics:** Portes lògiques implementen operacions booleanes. NAND i NOR són universals. Circuits combinacionals (sortida = f(entrades)) vs seqüencials (amb memòria). **Sumadors:** Semisumador (S = A⊕B, C = A·B). Sumador complet inclou carry d'entrada. **Arquitectura Von Neumann:** CPU (UC + ALU), memòria única per dades i programes, E/S, bus. Cicle: fetch → decode → execute → store. **Representació d'enters:** Sense signe (0 a 2ⁿ-1). Complement a 2 per enters amb signe (-2ⁿ⁻¹ a 2ⁿ⁻¹-1). **Coma flotant IEEE 754:** (-1)ˢ × 1.m × 2^(e-bias). Simple: 32 bits. Doble: 64 bits. Errors: overflow, underflow, truncament. **Història:** Àbac → Pascalina → Babbage/Lovelace → ENIAC → Transistor → Microprocessador. Llei de Moore: duplicació de transistors cada 2 anys.
T64. Història de les matemàtiques
📋 RESUM: Història de les Matemàtiques **Antigues civilitzacions:** Babilonis (sexagesimal, Pitàgores), Egipcis (fraccions, àrees), Xina (decimal, Yang Hui), Índia (zero, sèries), Islam (àlgebra, transmissió). **Grècia:** Pitagòrics (irracionals), Euclides (Els Elements, mètode axiomàtic), Arquimedes (càlcul d'àrees, exhaustió), Apol·loni (còniques), Diofant (equacions). **Medieval/Renaixement:** Fibonacci (sistema hindú-àrab), Cardano (cúbica), Viète (notació), Descartes (geometria analítica). **S. XVII:** Newton i Leibniz (càlcul infinitesimal), Pascal i Fermat (probabilitat). **S. XVIII-XIX:** Euler (notació, $e^{i\pi}+1=0$), Gauss (teoria de nombres), Lobatxevski/Riemann (geometries no euclidianes), Cantor (infinits), Galois (grups). **S. XX:** Crisi dels fonaments (Russell, Gödel), topologia, teoria de la mesura, computació (Turing), caos i fractals. Demostracions: 4 colors, Fermat (Wiles). **Dones:** Hipàtia, Germain, Lovelace, Kovalévskaia, Noether, Mirzakhani. **Didàctica:** Humanitza, contextualitza, motiva, desmitifica les matemàtiques.
T65. La matemàtica en la ciència i la tecnologia
📋 RESUM: Matemàtica en ciència i tecnologia • Modelització: variables → formalització → resolució → validació • Física: EDO/EDP, camps (Maxwell), espais de Hilbert (quàntica) • Biologia/salut: logístic, SIR, biostatística • Enginyeria: control, senyal (Fourier), algoritmes i criptografia • Computació científica: discretització, simulació, Monte Carlo • Dades/IA: optimització + probabilitat + àlgebra lineal
T66. L'ensenyament de les matemàtiques
📋 RESUM: Ensenyament de les matemàtiques • Finalitat: competència matemàtica i interpretació del món • Aprendre = construir significat i connexions (no només procediments) • Error com a informació didàctica (càlcul, concepte, representació) • Principis: contextualització, rigor gradual, representacions múltiples • Processos: problemes, prova, modelització, comunicació • Tecnologia: visualitzar/explorar, però amb ús crític
T67. Metodologia de resolució de problemes
📋 RESUM: Resolució de problemes • Problema ≠ exercici (camí no immediat) • Polya: entendre → planificar → executar → revisar • Heurístiques: dibuix, patrons, casos simples, treballar enrere • Modelització: variables, hipòtesis, validació de resultats • Avaluació: procés, estratègia, raonament i comunicació
T68. Materials i recursos didàctics
📋 RESUM: Materials i recursos didàctics • Manipulatius: suport a l’abstracció (regletes, geoplà, blocs multibase) • Digitals: GeoGebra, fulls de càlcul, CAS, programació • Criteris: objectius, nivell, inclusió, potencial de discussió • Seqüència: explorar → compartir → formalitzar → transferir • Tecnologia: visualitza i automatitza, però cal comprensió crítica
T69. El joc en l'aprenentatge de les matemàtiques
📋 RESUM: El joc en matemàtiques • Augmenta motivació, practica sense monotonia i normalitza l’error • Tipus: taula, puzles, construcció, digitals • Continguts: càlcul, geometria, probabilitat, lògica/estratègia • Clau: objectiu matemàtic + metareflexió després del joc • Avaluació: observar estratègies, argumentació i comunicació
T7. Sèries numèriques. Criteri de convergència
📋 **RESUM - Sèries Numèriques** 🔢 **Definició:** $\sum a_n$ convergeix si $\lim_{k \to \infty} S_k = S \in \mathbb{R}$ ⚠️ **Condició necessària:** Si conv. $\Rightarrow a_n \to 0$ (no suficient!) 📊 **Sèries clau:** - Geomètrica: conv. si $|r| < 1$, suma $= \frac{a}{1-r}$ - p-harmònica: conv. si $p > 1$ 🧪 **Criteris termes positius:** - Comparació, Quocient ($L < 1$), Arrel ($L < 1$), Integral ➕➖ **Alternades:** Leibniz (decreixent + límit zero) ⭐ **Absoluta vs Condicional:** Abs. conv. $\Rightarrow$ conv.
T70. Atenció a la diversitat
📋 RESUM: Atenció a la diversitat • Objectiu: equitat i progrés per a tot l’alumnat • DUA: múltiples representacions, expressions i implicació • Barreres: notació, llengua, memòria de treball, ansietat • Mesures: andamiatge, seqüenciació, flexibilitzar temps i formats • Altes capacitats: aprofundiment i projectes oberts
T71. Avaluació en matemàtiques
📋 RESUM: Avaluació en matemàtiques • Funcions: diagnòstica, formativa, sumativa • Avaluar processos: raonament, problemes, modelització i comunicació • Instruments: proves, projectes, portafolis, oral, observació • Rúbriques: criteris explícits (notació, justificació, revisió) • Feedback: específic, accionable i a temps • Equitat: diversificar instruments i reduir barreres
T8. Nombres complexos. Aplicacions geomètriques
📋 **RESUM - Nombres Complexos** 🔢 **Formes:** - Binòmica: $z = a + bi$ - Polar: $z = r(\cos\theta + i\sin\theta)$ - Exponencial: $z = re^{i\theta}$ ⚙️ **Euler:** $e^{i\theta} = \cos\theta + i\sin\theta$ 📐 **De Moivre:** $z^n = r^n e^{in\theta}$ 🔄 **Arrels n-èsimes:** $w_k = \sqrt[n]{r} e^{i\frac{\theta + 2\pi k}{n}}$ 📊 **Geometria:** - Suma = translació - Multiplicar per $e^{i\alpha}$ = rotació - Multiplicar per $k$ = homotècia - Conjugat = reflexió eix real
T9. Representació de nombres i operacions en el sistema binari i altres sistemes
📋 **RESUM - Sistemes de Numeració** 🔢 **Sistema posicional:** $N = \sum d_i \cdot b^i$ 📊 **Bases:** - Binari (2): bits 0,1 - Octal (8): 0-7, cada xifra = 3 bits - Hexadecimal (16): 0-F, cada xifra = 4 bits 🔄 **Conversions:** - Decimal → base b: divisions successives - Base b → decimal: suma posicional - Binari ↔ Hex: grups de 4 bits ➖ **Complement a 2:** $-N = \overline{N} + 1$ (negatiu en binari) 💻 **Aplicacions:** adreces memòria, colors RGB, permisos Unix
Próximamente — temas en preparación editorial
Estos temas están en redacción y revisión. Se publicarán progresivamente y pasarán al índice principal cuando estén disponibles.
- T1. Nombres naturals. Sistemes de numeració.
- T10. Successives ampliacions del concepte de nombre. Evolució històrica i problemes que resol cadascuna.
- T11. Conceptes bàsics de la teoria de conjunts. Estructures algebraiques.
- T12. Espais vectorials. Varietats lineals. Aplicacions entre espais vectorials. Teorema d'isomorfisme.
- T13. Polinomis. Operacions. Fórmula de Newton. Divisibilitat de polinomis. Fraccions algebraiques.
- T14. Equacions. Resolució d'equacions. Aproximació numèrica d'arrels.
- T15. Equacions diofàntiques.
- T16. Discussió i resolució de sistemes d'equacions lineals. Teorema de Rouché. Regla de Cramer. Mètode de Gauss-Jordan.
- T17. Programació lineal. Aplicacions.
- T18. Matrius. Àlgebra de matrius. Aplicacions al camp de les ciències socials i de la natura.
- T19. Determinants. Propietats. Aplicació al càlcul del rang d'una matriu.
- T2. Fonaments i aplicacions de la teoria de grafs. Diagrames en arbre.
- T20. El llenguatge algebraic. Símbols i nombres. Importància del seu desenvolupament i problemes que resol. Evolució històrica de l'àlgebra.
- T21. Funcions reals de variable real. Funcions elementals; situacions reals en què apareixen. Composició de funcions.
- T22. Funcions exponencials i logarítmiques. Situacions reals en què apareixen.
- T23. Funcions circulars i hiperbòliques i les seves recíproques. Situacions reals en què apareixen.
- T23. Integració de funcions d'una variable real
- T24. Funcions donades en forma de taula. Interpolació polinòmica. Interpolació i extrapolació de dades.
- T25. Límit de funcions. Continuïtat i discontinuïtats. Teorema de Bolzano. Branques infinites.
- T26. Derivada d'una funció en un punt. Funció derivada. Derivades successives. Aplicacions.
- T27. Desenvolupament d'una funció en sèrie de potències. Teorema de Taylor. Aplicacions a l'estudi local de funcions.
- T28. Estudi global de funcions. Aplicacions a la representació gràfica de funcions.
- T29. El problema del càlcul de l'àrea. Integral definida.
- T3. Tècniques de recompte. Combinatòria.
- T30. Primitiva d'una funció. Càlcul d'algunes primitives. Aplicacions de la integral al càlcul de magnituds geomètriques.
- T31. Integració numèrica. Mètodes i aplicacions.
- T32. Aplicació de l'estudi de funcions a la interpretació i resolució de problemes de l'economia, les ciències socials i la natura.
- T33. Evolució històrica del càlcul diferencial.
- T34. Anàlisi i formalització dels conceptes geomètrics intuïtius: incidència, paral·lelisme, perpendicularitat, angle, etc.
- T35. Les magnituds i la seva mesura. Fonamentació dels conceptes que hi estan relacionats.
- T36. Proporcions notables. La raó àuria. Aplicacions.
- T37. La relació de semblança en el pla. Conseqüències. Teorema de Thales. Raons trigonomètriques.
- T38. Trigonometria plana. Resolució de triangles. Aplicacions.
- T39. Geometria del triangle.
- T4. Nombres enters. Divisibilitat. Nombres primers. Congruència.
- T40. Geometria de la circumferència. Angles en la circumferència. Potència d'un punt a una circumferència.
- T41. Moviments en el pla. Composició de moviments. Aplicació a l'estudi de les tessel·lacions del pla. Frisos i mosaics.
- T42. Homotècia i semblança en el pla.
- T43. Projeccions en el pla. Mapes. Planisferis terrestres: principals sistemes de representació.
- T44. Semblança i moviments en l'espai.
- T45. Poliedres. Teorema d'Euler. Sòlids platònics i arquimedians.
- T46. Diverses coordenades per descriure el pla o l'espai. Equacions de corbes i superfícies.
- T47. Generació de corbes com a envolupants.
- T48. Espirals i hèlixs. Presència en la natura, en l'art i en la tècnica.
- T49. Superfícies de revolució. Quàdriques. Superfícies reglades. Presència en la natura, en l'art i en la tècnica.
- T5. Nombres racionals.
- T50. Introducció a les geometries no euclidianes. Geometria esfèrica.
- T51. Sistemes de referència en el pla i en l'espai. Equacions de la recta i del pla. Relacions afins.
- T52. Producte escalar de vectors. Producte vectorial i producte mixt. Aplicacions a la resolució de problemes físics i geomètrics.
- T53. Relacions mètriques: perpendicularitat, distàncies, angles, àrees, volums, etc.
Estudia Matemáticas con OPOSGRATIS — 100% gratis
Has visto el índice del temario. Para consolidarlo necesitas estudio activo: flashcards con repetición espaciada (algoritmo SM-2), simulacros de examen, planificación automática de repasos y resúmenes condensados. Todo gratis, sin tarjeta, sin suscripciones.
Preguntas frecuentes sobre el temario de Matemáticas
¿El temario de Matemáticas es gratis?▾
Sí. Todo el temario de Matemáticas en OPOSGRATIS es 100% gratuito, sin registro previo y sin contenido bloqueado. La plataforma se sostiene con publicidad no intrusiva de Google AdSense.
¿Cuántos temas tiene la oposición de Matemáticas?▾
La oposición de Matemáticas cuenta con 143 temas en OPOSGRATIS, de los cuales 71 ya están publicados con contenido completo y el resto se encuentran en preparación editorial.
¿Está actualizado a la convocatoria 2026?▾
Sí. El temario está actualizado al currículum LOMLOE (RD 217/2022 y RD 243/2022) y a las normativas autonómicas vigentes para la convocatoria de oposiciones 2026. Cada tema indica su fecha de última revisión.
¿Puedo descargarme el temario de Matemáticas en PDF?▾
OPOSGRATIS está diseñado para estudio activo en línea: lectura del temario, flashcards con repetición espaciada y simulacros de examen. La lectura del temario es libre desde cualquier dispositivo sin necesidad de descarga.